Una via, dos rails
Un
bitllet només d’anada,
sense andana d’arribada.
Via enllà el passat s’allunya,
escrit amb goig i també amb pena.
sense andana d’arribada.
Via enllà el passat s’allunya,
escrit amb goig i també amb pena.
Fills són del
mateix crepuscle;
ara
nit, ara dia.
Així
el dolor o la gaubança,
la
pena o l’alegria.
Una
porta a dues bandes,
una
llinda de pas doble.
Un
vaivé que mai acaba,
un
batec que es dóna i torna.
Flueix
la Vida en si mateixa,
i és en el fluir que la Vida es dóna.
L’acceptació ens allibera,
el rebuig ens empresona.
i és en el fluir que la Vida es dóna.
L’acceptació ens allibera,
el rebuig ens empresona.
Una
via, dos rails;
sense dos no hi ha una.
Res no sobra, ni res falta;
sense dos no hi ha una.
Res no sobra, ni res falta;
tot
està al lloc on pertoca.
... sí sense no,
goig sense dolor,
pena o alegria.
goig sense dolor,
pena o alegria.
