POESIA. Una via, dos rails

Una via, dos rails

Un bitllet només d’anada,
sense andana d’arribada.
Via enllà el passat s’allunya,
escrit amb goig i també amb pena.

Fills són del mateix crepuscle;

ara nit, ara dia.

Així el dolor o la gaubança,

la pena o l’alegria.

Una porta a dues bandes,

una llinda de pas doble.

Un vaivé que mai acaba,

un batec que es dóna i torna.

Flueix la Vida en si mateixa,
i és en el fluir que la Vida es dóna.
L’acceptació ens allibera,
el rebuig ens empresona.

Una via, dos rails;
sense dos no hi ha una.
Res no sobra, ni res falta;

tot està al lloc on pertoca.

No hi ha nit sense dia,

... sí sense no,
goig sense dolor,
pena o alegria.

POESIA, Onades del mateix mar

Onades del mateix mar

Com pot ser tanta crueltat,

entre fills del mateix Pare?

I com tanta vanitat,

si la vida ens és regalada?

Reps la cultura dels teus ancestres.

Parles la llengua del lloc on neixes.

Vius els costums del poble on creixes.

Penses per tu amb idees d’altres.

Són les vivències de cadascú,

les que ens apropen o ens allunyen.

El lloc on neixes, el lloc on creixes;

és l’heretatge el que ens fa distints.

Som diferents, en aparença,

però no ho som tant en l’Essència.

Moltes onades del mateix mar;

i una sola platja en acollida.

Ocell de curta volada,

de branca en branca al mateix arbre.

Estén les ales, llença’t al vent;

nous horitzons, altres contrades. 

POESIA, Jo escullo

Jo escullo

Dues creacions alhora,

una d’elles mena l’home

en la injustícia i el dolor.

Dues creacions alhora

on jo escullo la Natura

amb delit i devoció.

I els ulls a la meva cara

com si fossin pare i mare

del minyó de la il·lusió.

Van cercant la tendresa,

la perfecció i la bellesa

de la vera Creació.