MEDITACIÓ, Els estats elevats de consciència

LA MEDITACIÓ

La meditació no és una acció ni una pauta d’actuació. La meditació és un estat, un estat de la ment que s’assoleix mitjançant unes tècniques específiques. En els estats meditatius, la meditació en si mateixa, percebem la ment com un instrument i el cos físic com un vehicle. Prenem consciència que, en el nostre estat més essencial, no som la ment ni tampoc el cos, sinó la consciència que observa, la presència conscient. -Jo sóc consciència pura, aquí i ara, com l’únic existent en mi-. En els estats meditatius, no hi ha identificació amb la ment, ni tampoc percepció del cos. En els estats meditatius només hi ha percepció de la consciència nua. La meditació és el nostre canal supraconscient, l’estat més elevat de consciència, l’estat en què establim connexió amb la nostra essència més pura, la Causa de la nostra existència.

Quan aconseguim entrar en l’estat de meditació, la ment treballa en la freqüència d’ones alfa. En aquesta freqüència esdevé l’aquietament de l’hemisferi esquerra del cervell (lògic i racional), alhora que s’activa plenament l’hemisferi dret (creatiu i associatiu). En aquest estat aconseguim relaxació, serenitat, creativitat i percepció intuïtiva. Els estats meditatius són molt beneficiosos per a aquells qui ho practiquen.

Recentment s’han fet públics estudis científics que demostren que la pràctica regular de la meditació regenera les neurones i rejoveneix el cervell. Fins i tot, s’ha demostrat que practicar meditació amb regularitat modifica la morfologia del cervell, amb un increment de la massa cerebral. I també, que les persones que en són practicants habituals desenvolupen unes capacitats cognitives superiors a les persones no practicants.

La meditació és universal i perfectament accessible a qualsevol persona de qualsevol edat, credo o ideologia. Quedi clar, doncs, que la meditació no és una pràctica vinculada en exclusiva a cap filosofia ni religió; així com tampoc es pot definir ben bé com una pràctica religiosa. Encara que, persones molt espirituals la practiquen,  incloent-la en la seva senda religiosa. Tinguem en compte que l’espiritualitat és una cosa i la religió n’és una altra. La religió és una disciplina específica com a medi adreçat a uns objectius, i l’espiritualitat és el context de l’objectiu en si.

Aquells de vosaltres que us sentiu atrets/atretes a practicar la meditació, heu de saber, però, que els estats meditatius no s’assoleixen d’un dia per l’altre. La meditació és un art que requereix l’aprenentatge d’unes tècniques específiques, esforç i pràctica constants, dia a dia. Semblants a l’esforç que pugui suposar a un culturista desenvolupar un cos musculós.

L'AMBIENT ADEQUAT:
La pràctica de la meditació requereix unes condicions ambientals de quietud i silenci absoluts. Un ambient comfortable, càlid i acollidor on ens sentim a gust amb l’entorn i còmodes amb nosaltres mateixos. La roba ha de ser ampla i per anar bé de cotó, seda o fibres vegetals. Si ho creiem convenient podem posar musica de fons, però molt suau, i adient per a la relaxació; personalment prefereixo el silenci profund. També es pot cremar, prèviament, una barreta d’encens. Tot i que és preferible oxigenar amb una bona renovació d’aire l’espai on meditem, abans de començar.

LA POSTURA:
Hi ha diverses tècniques per assolir els estats meditatius, així com també diferents alternatives quant a la postura. Alguns practicants de ioga prefereixen la postura anomenada flor de loto: asseguts a terra, damunt un coixí, amb les cames creuades, l’esquena dreta i les mans descansant sobre les cuixes. No és una postura que sigui còmode per a les persones no habituades. També hi ha qui practica la meditació estirat d’esquena a terra, damunt una manta o catifa, per no agafar fred; amb les cames estirades i els peus enlairats, amb els turmells recolzats en el cantell rodó del seient d’una cadira; i els braços al costat del cos amb els palmells de les mans mirant amunt. Aquesta postura té l’inconvenient que requereix molta força de voluntat per no adormir-se. 

Personalment, crec que la postura més escaient per aquells/aquelles que volen iniciar-se és la següent: ens asseurem en una cadira que no tingui braços; amb els peus plans al terra; l’esquena dreta sense recolzar-se al respatller; les mans descansant sobre les cuixes, sense creuar-les i molt a prop dels malucs, amb els palmells mirant amunt; el cap dret, alineat amb l’esquena, amb la barbeta en angle recte amb el coll. Relaxadament, sense tensió, emprant el mínim esforç possible per mantenir-nos amb l’esquena dreta, com si estiguéssim penjats d’un fil que ens aguanta en vertical.

Sobretot, quan intentem practicar la meditació les primeres vegades, hem d’evitar adormir-nos; perquè el cos funciona per hàbits, i si en els primers intents ens adormim, el cos relacionarà la meditació amb fer migdiada i una vegada establert l’hàbit serà difícil de corregir. És preferible, si fos el cas, quan vegem que ens adormim, abandonar la meditació i intentar-ho en un altre moment. En realitat, els estats meditatius són estats comparables a l’estat del son, però amb la gran diferència que no perdem la consciència, ans al contrari, en els estats meditatius estem més conscients que mai, però sense percepció del cos i amb la ment aquietada.

LA TÈCNICA PER ASSOLIR ELS ESTATS MEDITATIUS:
Quan ja estiguem en positura, assegurant-nos que estem còmodes i relaxats; tancarem les parpelles amb els ulls enfocats  lleugerament amunt, com si miréssim pel damunt de les ulleres. En aquesta posició, procedirem a relaxar el cos; efectuarem uns exercicis de respiració conscient (Pranayama): agafar aire pel nas molt lentament, retenir-lo uns segons, i expulsar-lo molt lentament per la boca; en tres passos  d’intervals idèntics de temps. És a dir, agafar l’aire durant sis segons, retenir-lo durant sis segons, i expulsar-lo durant sis segons. El temps és orientatiu, cadascú s’agafi el temps que se senti còmode, però com més lent es faci, millor. Farem deu sèries complertes, amb molta concentració en el fluir de l’aire. En acabar les deu sèries, deixem que la respiració flueixi al seu ritme normal, sense forçar-la. 

Aleshores traslladem la nostra atenció a les diferents parts del cos, per relaxar-les conscientment, cadascuna per separat i en ordre ascendent, relaxant-les una per una. Començarem pel peu dret i anirem seguint...  Passem la consciència al peu esquerre, cadeneta dreta, cadeneta esquerra, cuixa dreta, cuixa esquerre...  i anem pujant fins a completar la relaxació de totes les parts del cos. La millor manera de relaxar un muscle tens és: tensar-lo encara més tot agafant aire pel nas, i tot seguit, retirar la tensió total i conscientment alhora que expulsem l’aire per la boca molt lentament. Fer-ho les vegades que calgui fins a assolir la relaxació total. Amb la pràctica, cada vegada se’ns farà més fàcil traslladar la consciència per les diferents parts del cos, així com adonar-nos de si estem relaxats o no.

Quan ja tinguem el cos totalment relaxat, farem tres respiracions molt profundes i tan lentes com puguem, agafant aire pel nas i expulsant-lo per la boca, amb els llavis disposats com si volguéssim fer un xiulet. Aleshores deixem que la respiració flueixi al seu ritme normal, sense interferir, i ens concentrem a observar-la; com si estiguéssim observant la respiració d’una altra persona. Ens emmirallem en la nostra pròpia respiració i prenem consciència que hi ha dues coses: l’acció de respirar com allò que és observat i una consciència que es manifesta present com a observador. Arribats a aquest punt hem d’adreçar la nostra màxima atenció a l’observador per deslligar-nos de la respiració. Observant la respiració i posant l’atenció en  la consciencia que observa ens desconnectem dels sentits i del cos físic. Cal mantenir la ment concentrada però sense pensaments durant tot el procés meditatiu, Si fos cas, cosa habitual al començament, que els pensaments compulsius o espontanis interferissin; seguirem la mateixa tècnica que en la respiració: observarem els pensaments, només observació, sense entrar en judici ni debat; només observem i desviem l’atenció del pensament a la consciència que l’observa, igual que en la respiració, concentrem  la nostra atenció en l’observador.

Hi ha mètodes de meditació que per aquietar la ment, compten mentalment, i enrere, del nombre noranta-nou al zero. També ens poden ajudar els cristalls de quars que hi siguin adequats. Cadascú ha de trobar el que més li escau. Tot i que personalment penso que és preferible anar incorporant elements auxiliars a mesura que ens anem familiaritzant amb els resultats, per poder comparar i tenir coneixement de si realment ens ajuden o interfereixen en la concentració.

Quan assolim una positura còmoda, amb el cos totalment relaxat i la ment relaxada, sense pensaments, amb la màxima concentració en el no-res, i amb sensació de benestar i plenitud, estem en els estats alfa. No cal fer res més, la meditació és l’estat de: no cos, no ment, amb la màxima concentració i recepció d’allò que pugui venir a tu, actitud de percepció sense esperar res.

El que pugui esdevenir a partir d’aquí ja és personal i diferent per a cada persona. És important no crear-te expectatives de rebre res; senzillament obre la porta i deixa que flueixi a tu sense forçar res. La meditació no es pot forçar, només pots facilitar-li el camí perquè flueixi. Els fruits assolits són personals i íntims, desa’ls i atresora’ls en el teu interior, són el teu tresor més preuat; aleshores engreixa’l amb la constància, el temps invertit et serà compensat amb escreix.

LES PAUTES A SEGUIR:
-         Ambient adequat, silenciós i comfortable
-         Roba adient i còmode
-         Escollir la postura en què et sentis més còmode
-         Fes respiracions conscients, pranayama, deu sèries
-         Relaxació de les diferents parts del cos, amb tensió conscient
-         Fer tres respiracions molt profundes i lentes
-         Observació de la respiració fluint lliurement, ens hi emmirallem
-         Traslladar l’atenció a la consciència que es manifesta present, l’observador
-         Observació dels pensaments sense alimentar-los, ens hi emmirallem
-         Traslladar l’atenció a la consciència que es manifesta present, l’observador
-         Màxima presència conscient des de l’observador i concentració en el no-res
-         Deixa’t anar, deslliga’t absolutament de tot, i deixar fluir en actitud receptiva.

ÉS IMPORTANT:
-         Disposar d’un espai habitual per a la pràctica de la meditació
-         Practicar a diari, només la constància dóna fruits
-         Dedicar-hi com a mínim mitja hora al dia. Encara que és preferible dedicar-hi menys temps a no dedicar-n’hi
-         Crear l’hàbit, quan establim l’hàbit es fa cada vegada més fàcil entrar en els estats meditatius
-         Mantenir les parpelles tancades i la mirada lleugerament amunt. Si els ulls baixen tendirem a dormir-nos.
-         Assegura’t de mantenir l’esquena dreta
-         Quan s’assoleix l’estat alfa, cal concentrar-se en la zona frontal del cap i, si pots, per damunt del cap
-         No et creïs expectatives de rebre, deixa que la meditació flueixi sense interferir
-         Inicia’t amb senzillesa; i si fos cas que et sentis atret/atreta per incorporar elements auxiliars, com és ara: música, cants, cristalls de quars...  fes-ho de mica a mica, segons vagis aprenent, i tinguis capacitat i coneixença, per valorar si realment t’estan ajudant o interferint
-         Els estats meditatius són el millor canal per a la projecció d’afirmacions positives, per programació de la ment subconscient, i per l’oració.
-         Adopta una actitud seriosa amb senzillesa i respecte, la simple curiositat no és escoltada
-         Les persones creients i practicants trobaran un gran aliatge entre oració i meditació
-         La meditació en solitari és molt agradable, però la meditació en grup és molt més eficaç. Una persona en meditació és un cordill; un grup de persones en meditació és una corda, la suma de tots els cordills
-         Cal reservar-se els fruits, són íntims. Recorda: quan les coses íntimes es fan públiques deixen de ser íntimes i...  es perden.

LA MEDITACIÓ AMB EL SOL

De tots és ben sabut que el sol és la font que nodreix d’energia el nostre planeta. La vida, sense el sol, no seria possible tal com la coneixem. Els humans, per mantenir-nos vius, rebem nutrients que ens proporciona la terra, i també, energia que ve del sol; anomenada Prana vital en la filosofia Ioga. El prana vital és energia intel·ligent capaç de crear vida, i el sol és considerat font de vida. Fins i tot, els nutrients que rebem de la terra no haurien estat possibles sense el sol.

Com a focus emissor d’energia, hi ha unes hores del dia en què no és aconsellable exposar-se a les radiacions solars per l’alta intensitat de radiació. A tall d’exemple, no és aconsellable endollar una bombeta de dos-cents vint volts a un voltatge superior. Així doncs, evitarem mirar directament el sol en hores diürnes. 

Quan el sol neix, en l’albada del nou dia, és el moment ideal per a la pràctica de la meditació amb el sol. Quan el mires directament, permets que la radiació de prana vital entri a tu a través dels ulls, la porta d’entrada més directe al cervell. El cervell, juntament amb la medul·la espinal i el plexe solar, constitueixen la nostra bateria de prana vital.

Cal tenir en compte que les albades no són igual arreu. No és el mateix l’albada a nivell del mar que en el fons d’una vall envoltada de muntanyes altes on el sol ja està crescut quan despunta per la carena. El millor lloc per a la pràctica de la meditació amb el sol és aquell on l’horitzó sigui molt llunyà: a vora del mar, a dalt un cim carener o en les planes allunyades de les muntanyes.

LA TÈCNICA DE MEDITACIÓ AMB EL SOL:

-         A l’aire lliure, davant l’albada imminent en un horitzó llunyà.

-         Asseguts en postura de meditació, flor de loto, sobre un coixí, una pedra, la sorra de la platja...

-         Les mans descansant sobre les cuixes amb els palmells mirant amunt.

-         L’esquena ha de romandre dreta mentre duri la meditació per mantenir els chakres alineats.

-         També pots fer-ho a peu dret si et ve de gust, però no és tan fàcil de relaxar-te, donat que has d’aguantar l’equilibri.

-         Iniciem mirant fixament al sol ixent, just a trenc d’alba, quan comença a despuntar per l’horitzó.

-         Fes unes respiracions conscients molt profundes, omplint tota la cabuda toràcica, alhora que relaxes el cos físic emprant les tècniques de relaxació amb tensió i distensió conscient (pots veure l’arxiu “Pranayama, la respiració conscient”).

-         Quan estiguis relaxat/relaxada i en estat meditatiu, observa el flux de la respiració sense forçar-la i, en expulsar l’aire per la boca, concentra’t que també expulses tota negativitat que hi hagi en tu, fes-ho conscientment.

-         En agafar l’aire de nou, concentra’t que, alhora que aspires l’aire pel nas, el prana entra pels ulls, carregant les bateries d’energia positiva; concentra’t a sentir que aspires l’energia pels ulls, és com una sensació de succió.

-         Cal fer-ho amb molta concentració, amb actitud reverent, amb acceptació i sentiment de gratitud pel regal de la vida; conscient de què és el que està fluint a tu en aquest moment. Recorda, el prana vital és energia creativa i curativa.

-         És important treure’t les ulleres si n’utilitzes i no exposar-te quan el sol ja comença a enlairar-se. Abans que resulti molest mantenir la mirada fixa, cal aturar el procés.

-         Si aprofites bé la sortida del sol, amb un quart d’hora o vint minuts de durada, n’hi ha suficient.

-         També ho pots fer amb una posta de sol. Personalment prefereixo l’albada, és com un despertar a la consciència i a la vida. L’albada creix, la posta minva, no és la mateixa sensació. L’únic punt en contra és que per agafar l’albada a temps has de matinar, i sobretot, en l’època estival.

EXPANDIR LA CONSCIÈNCIA

-         Disposar un espai adequat per fer meditació.

-         Airejar prèviament per renovar l’aire ambiental; es pot cremar encens si agrada i es creu convenient

-         Pots practicar, prèviament, exercicis de hata ioga per redreçar/relaxar l’esquena

-         Estira’t d’esquena a terra; damunt una estora de ioga, amb les cames lleugerament enlairades damunt un coixí per evitar agafar mal d’esquena, si fos el cas.

-         Realitzarem els exercicis de pranayama específics per a la relaxació/concentració i assolir els estats meditatius (vegeu l’arxiu dedicat a la meditació)

-         Cal assegurar-se de que el ulls no cauen o ens adormirem; recorda mantenir sempre la mirada lleugerament amunt.

-         Una vegada hagis assolit l’estat alfa de la ment, agafa’t el cap amb ambdues mans com si es tractes d’una pilota

-         Ves palpant suaument el cap durant una estona, tot concentrant-te en les sensacions que es transmetin al tacte

-         Posa en pràctica el mindfulness; és a dir, porta-hi la teva màxima atenció; sigues l’observador conscient del contacte entre el cap i els palmells, com a l’únic existent en aquest moment

-         Concentra’t ara en la sensació de magnitud del teu cap

-         Concentra’t també, en la sensació de magnitud de la teva ment

-         Fixa’t, la teva ment no està reclosa dins el cap, la teva ment no té magnitud, on són els límits?

-         Trasllada la teva atenció i observa la ment aquietada, com si fos un objecte a contemplar aliè a tu; sigues l’observador conscient del silenci de la teva pròpia ment; sigues la consciencia pura que es manifesta present sense emetre judici

-         Concentra’t en la sensació d’infinitud  que et transmet aquest estat de consciencia plena i pura i expandeix-te sense por

-         És important que durant tot l’exercici mantinguis la ment aquietada, en estat meditatiu i receptiu.

EXPANDIR-SE EN EL MAR

Aquesta meditació es fa dintre l’aigua del mar i és molt gratificant. No cal endinsar-se massa; tan sols hi hagi fondària suficient per surar n’hi ha prou. És imprescindible que hi hagi la mar molt plana, o no ens podrem concentrar. Així doncs, millor a primera hora del matí, quan la mar està com una bassa d’oli.

-         Millor que ho puguis practicar en solitari i no et distreguin. No cal donar massa explicacions; senzillament, t’agrada fer el mort
-         Endinsa’t fins on puguis fer, tranquil·lament, la postura del mort; tot i assegurant-te de poder tocar de peus a terra per seguretat

-         Pots nedar una mica prèviament per ajudar a relaxar el cos i entrar en calor
-         Deixa’t anar d’esquena; surant, amb els braços, les cames i el cap totalment relaxats. Ajuda molt posar-te taps a les orelles per evitar l’entrada d’aigua que et distraurà
-         Oblida’t del cos i concentra’t en el sisè chakra amb els ulls tancats i lleugerament enlairats
-         Fes unes respiracions pranayama, conscients i profundes per a relaxació; utilitza les tècniques de meditació i entra als estats alfa de la ment
-         Concentra’t en la sensació d’ingravidesa i esplaia-t’hi
-         Què et transmet aquesta sensació? Pots recordar-la? Busca-la en la teva essència; l’has viscut abans?  Potser al ventre de la teva mare...?
-         Concentra’t ara, en la sensació de magnitud del teu cos i del mar que t’envolta i t’acull
-         Sigues conscient de que entre el setanta i el noranta per cent del teu cos és aigua; i que les primeres cèl·lules vives es varen originar al mar, pots sentir-t’hi integrat?
-         També pots visualitzar una ampolla plena d’aigua de mar, tapada i submergida en el mar
-         Aleshores visualitza que treus el tap i alliberes l’aigua de dins l’ampolla
-         Observa les sensacions que et transmet aquest concepte i aplica-ho a tu, reviu-ho en tu, fes-lo teu i expandeix-te
-         És molt agradable, no hi ha límits.

PRESÈNCIA CONSCIENT

La presència conscient és:

-Viure amb plenitud el moment present com l’únic existent en tu.

-Establir-se en el aquí i ara sense condicionants del passat ja inexistent i sense condicionants il·lusoris pel futur incert, també inexistent.

-Fluir connectat amb la dinàmica de la vida que esdevé en temps de present infinit.

-Percepció pura i objectiva de la realitat única, sense condicionants a judicis ni prejudicis, amb acceptació plena del que és.

-Obrir-se a un nou concepte de possibilitats il·limitat, transcendint els paràmetres preestablerts.

-Superar les barreres il·lusòries que et mantenen allunyat de la realitat única.

-Eliminar tota la brossa mental i obrir-se a un nou espai interior d’amplitud i vastitud plenes.

-Obrir-se al nostre canal intuïtiu de percepció, aliè a la informació dels sentits.

-Desempallegar-se de totes les capes de pseudoconsciència que empresonen i ofeguen l’ànima alliberant-nos a la nostra essència pura, plena i lliure.

-Canviar l’enfocament de vida orientant-lo a la renovació i percepció constant, evitant l’estancament i l’emmarcament.

-Fluir amb el devenir de la Vida amb acceptació i ganes lluitar.

-Integrar-se a l’Absolut que ja ens conté, però que no en som conscients.

-És... desaprendre per començar a comprendre.

Enllaços:

http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20120928/54351952597/meditacion-para-potenciar-el-cerebro.html