CARTES AL PROÏSME

FLORS, FOTOGRAFIES, RECEPTES, PEDRES I CRISTALLS...

Benvolgut/benvolguda,

Segurament et preguntaràs que hi tenen a veure les orquídies, les fotografies o les receptes de cuina amb  el creixement interior. Bé, no series el primer que m’ho comenta. Si m’ho permets, t’explico:

L’objectiu del bloc és participar la vida com a experiència compartida. Compartir tot allò que a mi m’ha ajudat i m’ajuda, o forma part del meu creixement evolutiu interior. Va ser el ioga allò que va transformar la meva vida. Però tot fent el camí del ioga he après a estimar la Natura i, entre altres, a gaudir d’una alimentació saludable i respectuosa amb el medi. 

La filosofia ioga contempla la Natura com a l’expressió física manifestada del Creador; és el meu temple d’adoració, en la seva bellesa hi trobo aixopluc i benaurança. La fotografia m’ajuda , i em motiva, a fer recerca i descobrir bellesa al meu entorn. I m’ajuda també, tenir les imatges a mà, en aquells moments en que no puc estar en presència física amb els espais naturals. 

Les flors són, per a mi, la bellesa manifestada del Creador. Contemplo cada flor com una obra d’art que posa de manifest la majestuositat de la Causa de la Creació i causa de la meva existència. Quan estimes les flors i estimes la Natura, aleshores t’adones de que la Natura t’accepta i t’estima a tu; creant  un vincle molt especial que et connecta amb els arbres, les plantes, els ocells, els espais oberts...

Les orquídies són plantes molt agraïdes i de floració molt duradora  que viuen perfectament al interior de la vivenda. Hom pot tenir una orquídia a casa i gaudir de la bellesa de la Natura, dia a dia, encara quan visqui en una gran ciutat.

Dintre de la filosofia de vida ioga, es contempla l’alimentació com a factor determinant en el nostre estat de salut, i també, i més important encara, el nostre nivell de vibració energètic. Els practicants integrals de ioga opten per l’alimentació vegetariana, i no és tan sols per qüestió de principis i respecte als animals. És ben sabut que la ingesta de carns aporta toxines que el cos ha de depurar. Quan practiquem la meditació es requereix una gran quantitat d’energia vital per assolir els estats elevats de consciència; si el cos està “embussat” i massa ocupat depurant toxines no pot donar-nos l’energia necessària. La comparació és semblant a aquella persona que està en ressaca permanentment i que no n’és conscient perquè s’hi ha habituat i no coneix un estat millor. Quant depures l’organisme el flux energètic millora de manera espectacular, facilitant la meditació i els estats elevats de consciència.

El vegetarianisme sempre ha estat motiu de controvèrsia i/o preocupació des de l’enfocament de la correcta aportació de tots els nutrients necessaris per el funcionament òptim del cos. Actualment hi ha estudis, i mitjans, que garanteixen i fan accessible, una alimentació vegetariana segura, que aporti tots el nutrients, evitant la toxina animal. 

Dintre de la filosofia ioga, es valoren els aliments segons la seva capacitat com a aportadors de prana vital o energia de vida al nostre organisme. Es contemplen les llavors com a magatzems d’energia vital pel fet de que aquests estan vius, contenen vida latent, a l’espera de que es donin les condicions adequades per a germinar i continuar un nou cicle de vida. Les fruites son magatzems d’energia destinada a alimentar les llavors que contenen en el seu interior. Les verdures, si estan fresques, aguanten vives i continuen creixent i madurant durant un temps després de la seva recol·lecció. La carn en canvi no conté vida per si sola i entra en el procés de descomposició poc després d’aturar-se el flux de sang, d’oxigen i d’energia vital. L’alimentació ideal, segons la filosofia ioga, es basa en verdures fresques, incloent-hi tubercles, fruites variades, fruits secs, llegums i cereals, i aigua.

Vaig llegir un llibre on es feia un estudi de les diferents morfologies dentals dels animals, incloent-hi l’ésser humà. El vaig trobar molt interessant; vaig aprendre que els animals tenen molt clar quina és la seva alimentació adequada, i que les seves dents estan adaptades a tal fi. Cada espècie, sigui carnívor, herbívor o frugívor, disposa un dentat diferent i adequat als aliments que ha de mastegar. La morfologia dental de l’home no és massa semblant a la dels carnívors; és més aviat semblant als frugívors i amb molars adequats per mastegar grà i vegetals.

Dir-te però, que, personalment, penso que el creixement i transformació ha de ser voluntari i agradable. És un creixement, i com a creixement hauria de ser evolutiu i progressiu. Jo, de moment, he optat per suprimir les carns roges de la meva dieta, menjar una quantitat moderada de carn blanca i peix un cop a la setmana, dos ous a la setmana, formatge i/o iogurt a diari, fruita i fruits secs a diari, menjar més vegetals de tots tipus, beure un litre i mig d’aigua mineral al dia, beure té roig o verd en lloc de cafè i menjar petites quantitats de xocolata negre. També, mastegar i ensalivar molt els aliments; fer un esmorzar fort amb fruita, fruits secs i cereals; per dinar verdures i carn/peix, o amanides amb llegums; fer el sopar molt lleuger amb sopes o pures vegetals i ous o formatge fresc o iogurt. Puc dir que em sento, i trobo, millor i que he resolt problemes de salut que arrossegava de temps.

Salut i positivisme que no falti, sigues feliç!

LES CREENCES I LA FE

Benvolguts/benvolgudes,

Crec que hem arribat a un punt del bloc que es fa imperatiu parlar de les creences i de la fe. Tothom sap molt bé com definir el concepte de creences; però i la fe, què és la fe? Bé, permeteu-me que us exposi els meus conceptes i aleshores, si us ve de gust, hi reflexioneu. És un tema molt important; sobretot per a aquells/aquelles que sentiu atracció per l’espiritualitat i contempleu la vida com a sender adreçat al creixement interior.

Per mi, les creences són una part dels arxius cognitius que hem assolit i adoptat al llarg de la nostra vida, i no deixen de ser una mena d’identificació amb l’entorn on hem crescut. Hem rebut influència dels nostres familiars, mestres i tutors, amics i enemics, l’entorn social i cultural i la influència ètnica del lloc on hem nascut, entre d’altres. Però, aquestes creences són un heretatge, i com a tal, no deixen de ser les creences d’altres, que en molts casos hem rebut per imposició. Crec sincerament que les creences de moltes persones només són creences buides, són creences sense fonament ni convicció propis.

Personalment, penso que si el meus orígens, la causa de la meva existència, va disposar en mi la capacitat d’escollir, això és exactament el que vol que faci. Aleshores, penso que a la vida de cadascú ha d’haver-hi un objectiu per assolir, basat en la contemplació des del mirador personal; i prendre inspiració, mitjançant el discerniment, escollint entre tot el ventall d’informació que se’ns mostra al nostre entorn. I a partir d’aquí, hom ha de tenir la capacitat d’emprar el seu lliure albir i fer recerca escollint per si mateix quina senda vol seguir a la seva vida, i si en realitat vol seguir-ne cap de les establertes com a religions. El que tinc molt clar és que no s’ha de seguir res per imposició, i menys encara...  per por.

Una gran majoria de persones de la societat on vivim s’autodefineix com a atea. Aquest fet per si sol ja reflecteix una manca d’acceptació, o submissió, als paràmetres establerts per les grans religions i també entreveu la disposició de la gent, i cada vegada més, a escollir i decidir per si mateixa. Penso que això és bo, revela l’essència de llibertat innata de l’ésser humà, que és personal i única; aquest espai íntim que no es pot envair si un no vol, malgrat les conseqüències que se’n puguin derivar.

Altra cosa, però, és l’apatia; no és el mateix no conformar-se que desvincular-se sense cap altre objectiu. Aquells/aquelles que no es conformen, busquen, i en la seva recerca troben; troben objectius amb els quals se senten motivats o, si més no, identificats; i moltes vegades aquests objectius es converteixen en el seu sender espiritual. Aquest és, per mi, el vertader sentit de la vida; l’enfocament personal, fent recerca amb voluntat pròpia i seguint els dictats de la teva essència interior, la Causa de la teva existència. Posar-te en sintonia amb Allò que fa que tu existeixis i seguir pel camí correcte, adreçat al creixement com a ésser evolutiu que ets.

La fe no és quelcom que ningú et pugui donar ni tampoc exigir. La fe no és una acció ni una actitud; la fe és una convicció personal i intransferible, resultat de l’experimentació pròpia, i que ningú no pot transferir ni tampoc imposar en tu. 

Com a concepte abstracte que és, només puc explicar-te què és: per mi, la fe mitjançant un concepte anàleg. Suposem que estàs malalt/malalta, que has provat diferents metges sense resultats satisfactoris i que una persona et parla molt bé d’un nou metge, i tu decideixes anar-hi perquè t’inspiren confiança els seus comentaris. La primera visita estàs il·lusionat/ada, influït pels comentaris de la persona que t’ha recomanat aquest facultatiu. En realitat encara tens dubtes, no tens fe en el metge, només tens l’esperança i el desig de curació que inspiren la confiança induïda, confiança aliena a tu de moment. Segueixes assistint i seguint les prescripcions i proscripcions del nou metge i, a mesura que comences a assolir resultats, notes millora en la malaltia, comences a creure en la capacitat del metge per curar-te, però per convicció i experiència pròpia, comences a tenir la certesa que aquest metge sí que et curarà... aleshores, comences a creure en tot el que ell et proposi; comences a tenir fe.

En el sender espiritual, òbviament, la fe només es pot assolir mitjançant el fruit de la recerca i l’experimentació personal. Som éssers evolutius i ens basem en la contemplació i la imitació del que succeeix al nostre entorn. Al llarg de la història de la humanitat hi ha hagut grans Mestres que han deixat petjada amb les seves vides exemplars com a font d’inspiració. Cadascú ha de tenir la capacitat d’escollir els seus Mestres per voluntat pròpia. La fe esdevé com a resultat dels fruits assolits mitjançant la recerca i l’esforç personal.

Penso també que igual que el Creador em va crear a mi amb la capacitat i llibertat per escollir, així mateix ho va disposar també amb els altres, el meu proïsme. Per tant, sento un profund respecte per la llibertat d’escollir de cadascú. Sento un profund respecte per totes les filosofies de vida serioses adreçades al creixement interior. Penso que, en realitat, i tal com deia Gandhi, “totes són branques d’un mateix arbre i origen d’una mateixa arrel”. Penso que el proselitisme i la imposició religiosa mitjançant la por són l’atemptat més greu contra la llibertat innata de l’ésser humà i un dels grans mals que ha patit, i pateix, la humanitat. Cal, però, respectar-nos i no ficar tothom al mateix sac, fins i tot dintre d’una mateixa institució religiosa hi ha persones amb objectius diferents.

Sigueu feliços!

ELS ESTÍMULS EXTERNS

Benvolgut/benvolguda,

M’adono de la importància que té escollir acuradament la informació que posem a la nostra ment, de com ens afecta i condiciona la nostra vida. 

El nostre cervell rep estímuls, mitjançant els sentits, del món extern que ens envolta. Aquests estímuls són processats i valorats per la nostra ment conscient, la ment de l’estat de vigília. Aquesta valoració passa a la ment subconscient per ser desada en els arxius cognitius de la memòria.

Tot el que desem a la memòria en el present ho arrosseguem i ens condiciona en el futur. Ens identifiquem amb allò que hem après, amb el que ens han ensenyat i amb el que hem conviscut. Hi ha circumstàncies de la nostra vida que ens “toquen” i que no podem eludir; aquestes deixaran petjada i ens marcaran més o menys segons la nostra capacitat d’acceptació, fermesa i voluntat per afrontar-les. 

Hi ha altre tipus d’informació que podem escollir o eludir a voluntat; d’aquest tipus d’informació volia parlar-te. Vaig explicar en un arxiu anterior, la interacció que es dóna en els nostres cinc nivells existencials; de com la nostra ment influeix en el nostre cos físic. La informació que introduïm al nostre cervell és processada, i arran d’aquest procés, s’activen sentiments i els sentiments engeguen emocions. El nostre estat emocional depèn, en gran part, de la informació que rebem.

L’entorn on ens movem determina el tipus d’informació que entra al nostre cervell; és la informació que se’ns està mostrant i pugna per entrar a tu. La teva predisposició al tipus de recerca acabarà de determinar on enfocar l’objectiu de la teva atenció. Aquesta predisposició és clau en el devenir de la teva vida. Si enfoques l’objectiu en l’àmbit dels informatius i notícies (per posar un exemple) només veuràs crisi, corrupció, calamitats... Això generarà en tu un sentiment de rebuig i fins i tot d’odi que es manifestarà en una emoció de ràbia continguda que et corrourà encara quan no te n’adonis. Si enfoques l’objectiu en escoltar bona música, llegir bons llibres, contemplar la bellesa de la vida i la natura... engendraràs emocions indescriptibles de plenitud i benestar.

Vivim en uns temps on les possibilitats de rebre informació arriben a ser abrusadores. L’abast dels mitjans d’informació és pràcticament  il·limitat. Rebem informació per tots costats, més de la que podem arribar a processar realment. De tot aquest ventall d’informació, tenim la llibertat i capacitat d’escollir quina deixem passar al nostre cervell. Hem d’aprendre a escollir i filtrar a voluntat i per decisió pròpia. Conscients que la informació que escollim condiciona la nostra vida. Som allò amb què ens identifiquem.

Escull per tu, sigues feliç!

CAL SABER DIFERENCIAR LA CREACIÓ D'ALLÒ QUE VA CREANT L'HOME

Benvolgut/benvolguda,

En una carta anterior, et parlava de la importància que té per mi escollir la informació que permeto entrar a la meva ment. Moltes persones amigues m’han comentat que no ho troben gens fàcil amb tot el bombardeig d’informació de calamitats, injustícies i desgràcies que se’ns mostren constantment. Tampoc entenen per què si ens representen al Creador com a paternal, amorós i compassiu hi hagi tanta injustícia i desgràcia al món. Aquest és un dels grans interrogants de la majoria de persones amb qui he parlat del tema.

Bé, t’explico com ho enfoca la filosofia ioga. Primer de tot cal entendre com funciona la llei kàrmica, la llei de causa i efecte; vaig explicar-ho en un arxiu anterior. Si no comprenem que els nostres pensaments, paraules, accions i reaccions són la llavor del fruit futur no podrem comprendre-ho. I si no creiem en la reencarnació, com a éssers evolutius que som, vivint vides successives i condicionades pel bagatge del passat, tampoc podrem comprendre la funció de la llei kàrmica.

És innegable que al món hi ha moltes calamitats, però aquestes no han estat creades pel Creador. Si saps destriar la Creació, que es manifesta joiosa al teu entorn, de tot allò que va creant l’home, t’adonaràs que la creació només és bellesa i perfecció. La destrucció obeeix al que va sembrant l’home, obeeix al karma col·lectiu de la humanitat.

Segons ensenya el ioga, i podem percebre aquells que hem adoptat aquesta filosofia, la Vida ens és regalada; és el regal més valuós, i potser el menys valorat, que se’ns ha donat. La Vida es dóna i flueix amorosament a tots per igual, independentment del comportament de cadascú. El ioga contempla el Creador com a aquesta font de vida que flueix i manté a tots els éssers vius. Així doncs, des d’aquest enfocament, no podem dir que el Creador és injust; quan Ell es dóna a tots per igual, malgrat la nostra manera d’enfocar el seu regal.

Hi ha un altra pregunta que es fa tothom amb qui n’he parlat: I els infants maltractats o nascuts en els països on només hi ha fam, què han fet ells? El ioga ens remet de nou a la llei kàrmica i a la funció de tall i reinici de la reencarnació. Senzillament han nascut en el lloc on es donaran les circumstàncies que ells varen sembrar en la vida anterior. Dit d’una altra manera, obeeix a recollir el que sembres; per exemple, aquell que maltracta reneix en un ambient on es donaran les circumstàncies de rebre maltractaments. Només la compassió, el perdó i l’amor incondicional poden trencar aquests cicles kàrmics. És el que sempre han ensenyat els grans Mestres.

Escull i gaudeix la bellesa de la vida, fuig de les calamitats, aquestes no són la Vida. La Vida batega al teu entorn, aprèn a destriar i a buscar-la a la Natura; estima i et sentiràs estimat. Aleshores t’adonaràs que el Creador no és injust, només és bellesa i amor. I quan les adversitats truquin a la teva porta, accepta-les i afronta-les; són teves, formen part del teu karma, del teu camí i del teu creixement. Ajuda també els altres, estaràs sembrant karma positiu i ajudant-te a tu mateix, perquè el karma col·lectiu afecta tothom per proximitat.

Destria, escull i sigues feliç!

NECESSITATS DESITJOS I SOCIETAT DE CONSUM

Benvolgut/benvolguda,

En una carta anterior et comentava la importància de saber escollir la informació que entra a la nostra ment per tal de poder viure en plenitud. Ara, si em permets, vull parlar-te d’un tipus concret  d’informació, molt agressiva per cert; de com ens afecta i que, fins i tot, pot abocar-nos a la infelicitat. Entenent per informació qualsevol estímul que els nostres sentits capten i transmeten al cervell, aquests estímuls sensorials poden ser imatges, sons, olors i percepcions tàctils i gustatives. Quan el cervell rep estímuls, la ment els processa i crea conceptes que podem interpretar i raonar, amb la qual cosa comença en nosaltres sentiments i emocions.

Vivim en un temps on, en comparació amb altres èpoques, ho tenim relativament fàcil per cobrir les nostres necessitats referent a alimentació, vestir, habitatge, benestar i salut. Però cal tenir clar que tot el ventall d’“oportunitats” que se’ns ofereixen i que no va adreçat a cobrir aquestes necessitats bàsiques pot arribar a ser superflu.

La societat de consum disposa d’una eina molt poderosa: la publicitat. Fixa’t com, des dels mitjans de comunicació, i també fora d’aquests, ens bombardegen per arreu amb tot tipus de reclams per activar el desig en nosaltres; desig de posseir quelcom que no tenim i pensem que ens farà sentir millor. El desig ens aboca a la il·lusió i moltes vegades aquesta il·lusió dura mentre duri el desig. Un cop aconseguit allò que tan desitjàvem la il·lusió desapareix i n’apareixerà una altra, un altre desig. El fet de desitjar quelcom que no tenim crea en nosaltres un sentiment de carència; carència d’allò que no tenim i ens fa il·lusió tenir. El sentiment de carència projecta un buit interior, encara que irreal, i aquest engendra un estat emocional de tristor que sí que es manifesta com a real. Aquest cercle viciós de desig i il·lusió ens aboca al consum compulsiu que, per contra, mai ens satisfarà plenament. No podem evitar estar envoltats de publicitat però podem eludir-la, ignorant-la.

En la nostra essència ja som complerts i, per tant, hauríem de ser sempre feliços, sense menester res que ho provoqui. El buit il·lusori creat pels desitjos ens fa sentir incomplets i, per tant, infeliços. Quan desitgem quelcom que no tenim, no gaudim de tot allò que ja tenim. Cal saber distingir però, entre les vertaderes necessitats i els desitjos superflus. Els desitjos ens fan esclaus de les possessions i les pertinences materials. Qui no té desitjos superflus és complet en si mateix, i ric, ja que no necessita res que no tingui. Podem dir que és milionari aquell que poc desitja, i miserable qui mai té prou.

Sigues feliç, sigues milionari en plenitud.

EL VERTADER ESPERIT NADALENC

Benvolgut/benvolguda,

En aquestes dates tan assenyalades, m’agradaria exposar-te un enfocament diferent del concepte de Nadal. El vint-i-cinc de desembre se celebra el naixement de Jesús de Natzaret. Aquesta és una celebració religiosa, un acte commemoratiu de l’Església Catòlica. La majoria de persones properes a mi ha nascut i crescut en un entorn familiar on la religió habitual és la catòlica. Molts però, i en edat adulta, es defineixen com a catòlics no practicants; encara que continuen celebrant el Nadal pel seu caràcter festiu. De nens, ens han pujat amb la il·lusió del Tió i els Reis, els regals... En tenim molt bons records i cada any continuem revivint aquesta il·lusió establerta en nosaltres com a tradició. Aquest no és el veritable sentit del Nadal.

Vivim en una societat de consum, on s’aprofita qualsevol motiu de celebració per incitar al consum compulsiu. El Nadal és una de les dates on més es nota aquesta pressió al consumisme. Les fetes nadalenques comencen el dia vint-i-quatre amb la nit de Nadal i el Tió, però, molts carrers i botigues ja estan engalanats des de principis de novembre... la pressió és molt forta. De fet, conec  persones que han arribat a odiar les festes nadalenques; alguns per aquesta pressió i altres perquè, en intentar reviure la il·lusió, troben a faltar els éssers estimats que ja no hi són.

Jesús de Natzaret va assolir la realització i l’emancipació en l’Esperit Universal, la Consciència Una. En realitzar-se en l’Esperit Universal, va passar a ser Jesús el Crist. Ell va fusionar la seva consciència humana amb la Consciència Crística, la consciència reflex de la Consciència Còsmica o Consciència del Pare, El Creador. Jesús va ser el vehicle mitjançant el qual es va manifestar, de manera tangible pels humans, la Consciència Crística en la Creació material. Ell va donar el seu testimoni, el seu exemple i la seva vida per la humanitat, i va deixar les seves ensenyances per a tots aquells/aquelles que vulguin seguir-lo i emancipar-se, amb Ell, en l’Esperit Universal.

Aquest és el vertader motiu de celebració del Nadal. Aquesta és la vertadera raó de celebració dels catòlics practicants i de tots aquells/aquelles, catòlics o no, que siguin seguidors de Crist.

Les dates de Nadal són molt especials per a la pràctica de la meditació; és en aquestes dates quan es vessen més benediccions sobre la humanitat; i quan és més fàcil d’assolir els estats de plenitud de la benaurança.

Desitjo que el vertader Esperit Nadalenc es desperti en tu i que et guiï durant tot l’any.

L'ANY NOU I ELS BONS PROPÒSITS

Benvolgut/benvolguda,

És en aquestes dates quan ens plantegem bons propòsits, reptes i projectes a assolir en el nou any que acaba de començar. La majoria d’aquests propòsits, per no dir tots, només quedaran en això: bons propòsits que ens tornarem a plantejar en el proper cap d’any.

La vida és evolució; tota evolució i creixement que es faci conscientment requereix plantejar-te uns objectius a assolir i fer-ne un seguiment; així com, valoració dels objectius assolits. En acabar l’any, hauríem de fer aquesta valoració enfocada a un mateix i plantejar-nos nous objectius pel nou any. Però fer-ho seriosament; és la nostra vida i el nostre creixement el que està a les nostres mans i només depèn d’un mateix. Tenim al nostre abast totes les eines necessàries per al creixement. Disposem de capacitat de raciocini per valorar, lliure albir per escollir i voluntat i poder de decisió per afrontar i endegar accions. Tenim la capacitat i els mitjans per accelerar el nostre creixement evolutiu.

Quan projectem nous objectius, hauríem de valorar seriosament si són assolibles o no. És preferible començar per objectius que siguin assolibles, per evitar el fracàs i anar pujant el llistó. A mesura que assolim objectius i som conscients del canvi en nosaltres, ens animem a continuar lluitant.

Penso que és molt important no caure en el desassossec ni la deixadesa; i no deixar-se governar pels mals hàbits. On hi hagi un mal hàbit l’hauríem de substituir per un de bo.

Permet-me encoratjar-te i animar-te a començar el nou any amb fermesa; afrontant nous reptes que t’hagis plantejat i que no defalleixis fins a assolir-los.

Et desitjo un bon any, i millors objectius assolits!