L'ORACIÓ, El diàleg amb la Causa de totes les causes

EL DIÀLEG AMB LA CAUSA DE TOTES LES CAUSES

Repassem uns conceptes per poder comprendre l’abast del poder de l’oració: Recordem que en la interacció  que es dóna en els nostres cinc nivells o plans existencials, queden establerts uns vincles de dependència energètics i de gestió tot seguint un ordre jeràrquic (pots consultar-ho a l'arxiu de continguts "Som energia"). Dintre d’aquest ordre jeràrquic, els cossos emocional, energètic i físic queden condicionats al cos mental. L’estat del cos mental determina quin és l’estat dels altres cossos,  encara quan no en siguem conscients. Tanmateix, el cos causal, la nostra ànima, és el sobirà suprem que governa per sobre de tots els altres. El cos causal és el que fa possible l’existència dels altres quatre cossos; és l’origen i causa que ens dóna existència en el pla material.

Controlant la ment, mitjançant la presència conscient, podem controlar les emocions; així com també, assolir la plenitud energètica, una vitalitat òptima, excel·lent salut física, i fins i tot potenciar les nostres capacitats innates. Aquest vincle d’interacció (causa i efecte) entre cos mental i els altres cossos de vibració inferior és relativament fàcil de treballar i d’assolir-ne objectius positius amb un mínim de dedicació conscient, voluntat i esforç. Segons ensenya el ioga, només quan dius no puc... no pots; els límits els posa el nostre ego. Al nivell causal no hi ha límits, només hi ha circumstàncies condicionades a la Llei kàrmica.

La majoria de persones està plenament identificada amb el seu cos emocional, o cos del dolor, i el seu ego. S’hi identifica com a consciència plena i absoluta, quan en realitat la consciència de  l’ego és consciència relativa, limitada i condicionada als arxius cognitius i als records de les experiències viscudes.

Quan estàs identificat/identificada amb la consciència relativa de l’ego, condiciones i limites la percepció de la teva consciència plena i absoluta, el teu Jo vertader, la teva essència. Quan t’identifiques amb el teu ego, t’identifiques amb un jo il·lusori i irreal. Quan t’identifiques amb el teu ego, t’allunyes del teu Jo verdader.

Com ja hem dit, som éssers evolutius, cadascú de nosaltres va seguint el seu sender, condicionat per uns paràmetres que queden establerts pel bagatge kàrmic particular. Des del cos mental podem governar els cossos inferiors, però restem supeditats al cos causal quan a les circumstàncies que tendeixen a regir en la nostra vida. Les directrius del bagatge kàrmic s’estableixen en el nivell causal i no es pot canviar des del cos mental; o almenys, no directament.

L’oració és el diàleg intern que flueix des del nivell mental i va adreçat al nivell causal. No podem governar el cos causal des de la ment, però podem projectar desitjos sincers d’automillorament, de creixement conscient i de reclam d’ajut des de l’estat mental de la supraconsciència; aquell estat elevat de consciència que podem assolir mitjançant les tècniques ioga de meditació i que és el nostre canal de connexió entre cos mental i cos causal sense la interferència de l’ego.

Vist des dels diferents nivells existencials, l’ego és temporal, lligat al cos mental, a l’existència de la ment subconscient; per tant, lligat a la durada de la vida actual i lligat a la projecció de dualitat del nivell existencial material, el nivell de l’espai temps. La nostra essència, el nostre Jo vertader, és intemporal i està fora del nivell existencial material, està fora de l’espai temps.

El nostre cos causal, la nostra Ànima, està contingut en la Causa continent de totes les causes, l’Origen i Causa de l’Univers i causa de tot allò que ha estat creat. Les oracions que projectem, les projectem a aquesta Causa continent, l’Esperit Universal no manifestat. L’oració queda projectada, doncs, al pla la Unicitat, el pla de la veritat absoluta i única; fora de la projecció de la dualitat, on res no es presta a manipulacions, interpretacions ni judicis. Cal ser molt sincers i nobles en les nostres oracions.

L’oració sincera representa l’expressió manifestada d’una intenció clara i ferma de desig de creixement i d’automillorament mitjançant l’esforç. Una presa de consciència des de l’autocontemplació i de reconeixement i acceptació de les errades pròpies; i de la convicció ferma de guarició i superació mitjançant la fe en l’obtenció d’ajut. L’oració constitueix una eina clau molt valuosa en la nostra evolució. Projectada de manera noble i sincera, adreçada a afavorir el creixement, l’oració és escoltada i rep resposta. Tanmateix, l’oració feta per imposició involuntària, per simple curiositat, o projectada sense sentiment de manera repetitiva i per rutina, no obté cap resposta.

L’oració és més efectiva quan està feta amb sentiment i creativitat propis. Quan hom projecta una oració des del cor i l’elabora emprant la creativitat de la ment, aquesta és...  la seva oració, la seva millor oració.

Reflexiona-hi i, si et ve de gust, pots fer de les teves oracions poesia, amb sentiment i creativitat.

A QUI ADREÇAR-SE

Pot haver-hi persones que desitgen orar però que no tenen massa clar a qui adreçar-se, no saben a qui dirigir les seves pregàries. Tenen la sensació d’estar parlant tot sol, sense ningú que els escolti. És la ment egotista la que rebutja tot allò que no pot explicar-se o percebre amb els sentits físics.

Si existeix la creació, és evident que ha d’haver-hi una causa que ho fa possible. El ioga ensenya a adreçar les oracions a aquesta causa continent de tot el que ha estat creat; l’Origen que es dóna incondicionalment i amorosament a tots els éssers creats.

L’amor projectat en el pla existencial de la matèria queda lligat a la llei de la dualitat i, per tant, no és amor incondicional, perquè pot incloure la seva contrapart, l’odi, en major o menor grau de proporció. Les diferents formes de manifestació d’amor que vivim difereixen unes d’altres; no és el mateix l’amor matern, que el patern o l’amor de parella o d’amics. Quedi clar que estic parlant en termes genèrics. Pot haver-hi persones que no s’hi sentin identificades en el tema de les contraparts duals, en la relació amor/odi. Per exemple: no totes les mares poden dir que només senten amor i que no senten gens d’odi pel seu fill/filla; perquè  és innegable que hi ha mares que sí poden arribar a odiar els seus fills. Cada cas és un, aïllat i específic. Per tant, des d’un enfocament genèric l’amor matern no és incondicional.

He après que la millor idea per definir el concepte del Creador, per  mi, és aquella que reuneixi, i uneixi, tots els conceptes que relacionem amb l’amor; en totes les seves facetes, i que aprenem en les relacions i convivència amb els altres i amb la vida mateixa. Però des d’un enfocament que el fa diferent, des de l’enfocament d’incondicional.

RECLAMAR EL QUE ÉS LEGÍTIM

De ben segur que hi ha persones que oren, però que no tenen massa clar quina ha de ser la seva oració, quin ha de ser el seu missatge, no saben com enfocar les seves pregàries. D’altra banda, tampoc saben molt bé quin és el millor moment per a l’oració.

Segons ensenya el ioga, l’oració té una funció específica: reclamar el que ens pertoca per legitimitat. En aquest punt, et recordo que el ioga és una ciència universal i no és exclusiva de cap religió. Les seves ensenyances són aplicables a qualsevol ideologia. L’oració sincera és una acció engegada per una actitud i volició personal, i com a tal, no és exclusiva de cap ideologia ni institució.

Pel sol fet d’haver estat creats, i com a éssers evolutius que som, tenim a la nostra disposició guia i ajut, si els reclamem. Però també disposem de lliure albir, la llibertat innata de cadascú per escollir com vol enfocar i viure la seva vida. Per tant, l’ajut i la guia vindran a tu quan els reclamis amb devoció sincera, des del cor; i sempre que allò que reclamis estigui en consonància amb el teu bagatge Kàrmic.

El missatge de l’oració ha d’anar impregnat amb una clara intenció de desig de creixement i d’automillorament. Reclamar perdó, ajut, guia i força per fer front a les circumstàncies i situacions que ens plantegi la vida. Aquest és el sentit de l’oració: demanar l’acceleració de la teva evolució. Reclamar capacitat de comprensió, perdó pel mal karma creat inconscientment i ajut i guia per crear karma positiu enfocat a accelerar el teu creixement.

El millor moment per a l’oració?...  tot moment és bo; som éssers evolutius, estem creixent constantment. No hauríem d’utilitzar l’oració només quan estem necessitats o per motius de salut. En realitat, sempre estem necessitats, necessitats d’ajut i guia per evolucionar correctament. Així doncs, el ioga aconsella orar a diari;  i sobretot, agraint el regal de la vida que mai valorem suficientment.

Evolucionem tots junts envers la consciència Una; l’oració és més efectiva quan inclous els altres en les teves pregàries.

Si encara no tens clar quina ha d’estar la teva pregària, o a qui adreçar-te, i tens ganes de fer-ho; pots començar per demanar que se t’aclareixin aquests dubtes; pots començar per aquí, és un bon punt de partida; per mi, el millor.

COM I QUAN ORAR

Qualsevol hora és bona, però hi ha dues hores claus. A primera hora del matí, en començar el dia, és el moment ideal per l’oració de pregària; demanar ajut per afrontar correctament el nou dia amb presència conscient i guia. En acabar el dia, abans de dormir-nos, cal fer introspecció de com hem actuat al llarg del dia quant a pensament, paraula, acció i reacció envers les accions dels altres i fer valoració; la pregària serà de perdó i projecció d’agraïment. Tot i així, sempre és preferible dedicar-hi poc que res.

Les pautes:

-         Busca l’ambient adequat, en silenci i intimitat, sentint-te còmode.

-         Tingues intenció clara i positiva de volició, voler-ho fer, amb sentiment, per convicció pròpia.

-         Sigues humil, sincer i constant en les teves oracions si vols obtenir fruits tangibles.

-         Aboca-t’hi amb dedicació plena, presència conscient i concentració absoluta.

-         Entra en l’estat de ment alfa, l’estat meditatiu supraconscient; amb actitud reverent, amb devoció i amor; recorda que t’adreces a la Causa que et dóna la vida.

-         Fuig de les oracions monòtones, crea tu el teu diàleg, crea tu la teva oració i fes-la nova cada dia.

-         Visualitza, o fes projecció mental, de l’ésser o concepte a Qui va adreçada la teva pregària; tingues clar a Qui t’adreces. Si sents atracció especial per algun Sant en concret, adreça’t a Ell, demana-li  el seu ajut i que intercedeixi per tu.

-         Projecta mentalment la teva pregària vivint el sentiment. És més important sentir i projectar el concepte que les paraules.

-         Cal tenir clar el que demanes i reclamar l’ajut amb convicció i respecte, però amb fermesa.

-         Inclou els altres en les teves pregàries, però sense acusar-los; recorda: tu tampoc ets perfecte; cadascú és l’únic responsable de les seves accions; la vida dels altres no et pertoca.

-         No t’oblidis d’agrair; qui res no agraeix tanca la porta a rebre’n més.

-         Desa’t els fruits que se’n derivin, són íntims.

Oració tipus:

Ajuda’m Pare Celestial a despertar en la presencia conscient. A adonar-me’n de que Tu ets la causa de la meva existència. De que sóc un fill teu, i  com a tal, estic fet a imatge i semblança teva.

Ensenya’m que la saviesa que guia el meu saber és la teva saviesa. Que el sentiment que hi ha darrera del meu sentiment és el teu sentiment. Que la voluntat que referma la meva voluntat és la teva voluntat.

Tu ets qui em dóna la vida i la força per viure-la. Ensenya’m a unir en mi el sentiment del cor i la raó de la ment. Guia’m, i ajuda’m a assolir l’equilibri equànime de la supraconsciència. Convida’m a entrar en la fortalesa del reialme interior i a submergir-me en l’indret de la meditació profunda, per què pugui així, realitzar el meu heretatge diví.

HO'OPONOPONO

El Ho’oponopono és una filosofia originària de la cultura hawaiana, adreçada al creixement interior, que actualment s’està estenent arreu del món per la seva senzillesa i efectivitat. Els seus orígens, però, no han de suposar cap condicionant perquè hom qui vulgui pugui aplicar-ho a la seva vida; sigui quina sigui la seva ideologia.

Vaig conèixer el Ho’oponopono de mans d’una bona amiga que es va oferir a fer-nos-en una presentació al taller de ioga. De seguida em va captivar l’afinitat de conceptes que hi ha amb el tipus d’oracions que planteja el ioga, a causa de l’enfocament  universal i de causa/efecte que regne en ambdues filosofies.

El Ho’oponopono contempla l’ésser humà com a creador de tot el que esdevé al seu entorn. També ho diu la filosofia iogui, som creadors de la nostra vida, condicionats pel karma que fem, i anem, creant; encara quan ho fem de manera inconscient. El Ho’oponopono ensenya que si portem pau a la nostra vida, tot al nostre entorn troba el seu lloc i el seu ritme, i assoleix l’equilibri i plenitud.

En la llengua original, l’Ho’oponopono significa -fer el que és correcte i fer-ho correctament. El seu fonament s’assenta en la llei de causa/efecte. Contempla l’ésser humà com la causa, i les circumstàncies que esdevenen a la seva vida manifestada en el pla físic, com l’efecte que esdevé d’aquesta causa.

Es considera l’univers físic manifestat en cadascú com una expressió dels seus pensaments. Tot el que contemplem manifestat al nostre entorn, en realitat, només existeix en la nostra ment. Quan els pensaments són negatius, aquests projectaran una realitat física negativa. Si els pensaments són positius, harmònics, d’equilibri i serenitat, estarem creant una realitat física de joia i plenitud.

Canviant la nostra manera de pensar, canviem la nostra realitat existencial. Així doncs, segons aquesta filosofia, només un mateix és responsable de tot el que es manifesta al seu entorn. I també, l’únic responsable de corregir la manera errònia de pensar.

M’agrada molt trobar analogies entre diferents filosofies, deixen entreveure aquest saber universal i únic que es revela a qui el busca. Me’n recordo ara d’aquella frase de Gandhi –Vols canviar el món? Endavant, pots començar per tu mateix-; o aquella de Plató

-En la batalla de la vida, la lluita no és amb els altres, la lluita és amb un mateix-; o aquella de Jesús de Natzaret –Allò que l’home sembri, allò recollirà-; sembrem amb els pensaments.

El Ho’oponopono es cimenta en l’amor incondicional i el perdó. Perdonar, fins i tot el que ens sembla imperdonable, és l’expressió màxima d’amor. Aplicant el perdó a un mateix t’estimes i millores a tu mateix; i aleshores, estimes i millores el teu entorn. Amb l’automillorament millores l’univers que es manifesta al teu voltant.

Segons ensenya el Ho’oponopono la responsabilitat és total i plena. Això implica absolutament a tot allò que es manifesta en la teva vida. Vol dir que tan sols per estar-hi ja és responsabilitat teva, et pertoca a tu resoldre-ho i ningú més que tu pot fer-ho. Quan desitgem millorar quelcom en la nostra vida, només existeix un lloc on buscar l’origen del problema: dintre un mateix.

En un sentit literal, el Ho’oponopono ensenya que el món que es manifesta als teus sentits només és responsabilitat teva. Si vols millorar la teva vida només ho pots fer guarint-te a tu mateix. Si vols guarir algú proper a tu, només ho pots fer guarint-te a tu mateix. Això significa que qualsevol cosa, circumstància, relació, afer o esdeveniment que tu experimentis i que no t’agradi, s’està manifestant en la teva vida perquè tu ho guareixis, perquè tu ho resolguis; si forma part de la teva vida, està en tu.

El Ho’oponopono treballa l’arrel del pensament utilitzant la projecció mental, l’oració, per demanar ajut a la Divinitat. La nostra ment és perfecta, el que no és perfecte són les dades que hi introduïm i que processem i els pensaments que se’n deriven i arxivem.

En l’oració demanes a la Divinitat que cancel·li aquells registres i arxius cognitius que hi ha en tu i que generen inharmonia. I que aquests mateixos registres siguin cancel·lats també en les altres persones implicades.

Tot el que es manifesta a la teva vida forma part del teu creixement. Així doncs, ens cal tenir sempre present que el nostre rebuig envers les accions dels altres, o quan els critiquem, és perquè això mateix existeix dintre un mateix. La vida t’ho mostra perquè ho guareixis en tu mateix. Quan ho resols en tu desapareix en l’altre. Si forma part de la teva vida, et pertoca a tu resoldre-ho, no a l’altre; l’altre només ho posa de manifest.

La pregunta a fer-te és: què he fet jo malament perquè això es manifesti en la meva vida? Moltes vegades no trobaràs la resposta; aleshores, accepta-ho, no ho jutgis i demana perdó; demanant perdó per a tu perdones el teu entorn i aquest es transforma. Practicant el Ho’oponopono aporta pau a si mateix i pau al seu entorn.

El Ho’oponopono, a la pràctica, consisteix en l’acceptació total de la responsabilitat de tot el que esdevé en la teva vida i demanar perdó i ajut a la Divinitat mitjançant una oració que inclou quatre paraules clau: Ho sento, perdona’m, t’estimo, gràcies.

L’oració és molt senzilla: Divinitat, allibera’m de tot allò que hi ha en mi i que genera aquest problema (anomena’l). Ho sento, perdona’m, t’estimo, gràcies. És important, però, acceptar la responsabilitat del problema i projectar l’oració seriosament, amb sentiment i amb ganes de resoldre-ho. Òbviament, com en tota oració, la simple curiositat no és escoltada; les oracions sempre han d’anar acompanyades de sinceritat, d’humilitat i d’una projecció ferma de volició d’automillorament.

Hi ha circumstàncies de la nostra vida que no volem, però que tampoc les podem eludir, formen part del nostre camí i del nostre creixement; per exemple, una malaltia. Practicant l’Ho’oponopono i acceptant aquestes circumstàncies trobarem l’equilibri i la força per afrontar-les de la millor manera possible i assolir l’aprenentatge.

A tall d’exemple, m’explicava aquesta amiga, que un conegut seu li va comentar un problema en concret que ell tenia. Ella va aplicar-li el Ho’oponopono i al cap d’uns dies el seu conegut va comunicar–li que el problema s’havia resolt. Val a dir que quan fas Ho’oponopono adreçat al proïsme, no cal que l’altra persona, o persones, ho sàpiguen.

-Significat de Ho’oponopono: Fer el que és correcte, i fer-ho correctament.

-L’objectiu: Resoldre les circumstàncies desagradables que esdevenen al nostre entorn i que no desitgem.

-La intenció: Reclamar a la Divinitat perdó i guia per actuar sempre correctament i fent el que és correcte.

-El missatge: Demanem legítimament perdó per allò que hem fet incorrectament, encara que no en tinguem coneixement ben bé del què (en realitat, tots som molt inconscients).

-Les paraules claus: Ho sento, perdona’m, t’estimo, gràcies.

-L’oració tipus: Divinitat, neteja i allibera’m de tot allò que hi ha en mi que està contribuint a engendrar... (anomena el problema en concret). Ho sento molt per haver-lo creat inconscientment, concedeix-me el teu perdó, t’estimo de tot cor, gràcies per resoldre-ho.

-Camp i moment d’acció: Davant qualsevol circumstància que esdevingui al nostre entorn i que ens provoqui trasbals o malestar i en qualsevol moment.

-Nivells d’aplicació: és efectiu en circumstàncies personals i també en l’àmbit de la convivència o globalitat.

-Focus d’actuació i treball: El bagatge kàrmic particular com a condicionant de tot el que es manifesta al nostre entorn i que hem creat des de la inconsciència i el desconeixement; I també en el bagatge kàrmic col·lectiu en la  família, entorn laboral, social, global...

-L’actitud: Ha de ser conscient, sincera, amb humilitat, sentiment, intenció i voluntat ferma de guarició i automillorament.

-La resolució: Una vegada feta l’oració, cal emprar i aplicar les esmenes de conducta correcta, confiar plenament en la solució del problema i no donar-li continuïtat; el que està  resolt... està resolt; posa-hi punt i final, no continuïs alimentant pensaments negatius.

ORACIÓ KARMICA TIPUS HO'OPONOPONO

Divinitat, Causa i origen de la Creació i causa de la meva existència. Desperta’m, inspira’m, ensenya’m, guia’m. I estableix-me en la presència conscient. Conscient de tots els meus pensaments, paraules, accions i reaccions. Perquè comprenc que tot el que succeeix al meu entorn, és el fruit de les meves accions passades, i responsabilitat meva. Allibera’m de tot allò que està en mi,  i que genera inharmonia i malestar. Ajuda’m a alliberar-me del mal karma, i ensenya’m a crear bon karma. Ho sento, perdona’m, t’estimo, gràcies.

Gràcies! Marissa per compartir amb nosaltres una mica del teu saber i experiència personals.

Si t’ha interessat el tema, t’adjunto un llibre en format pdf de descàrrega gratuïta, fes clic aquí:

 http://carmelourso.files.wordpress.com/2010/02/hooponoponoe-book.pdf