SOM ENERGIA

ELS NOSTRES CINC COSSOS EXISTENCIALS I LA SEVA INTERACCIÓ

Explicat a grans trets, els humans tenim cinc cossos manifestats en els diferents plans existencials, material o eteri, segons sigui el seu nivell de vibració energètic. Seguint l’ordre jeràrquic, i en sentit ascendent, el nivell de vibració més dens correspon al pla existencial de la matèria, el cos físic. El cos físic requereix d’abastament constant d’energia pel seu funcionament; aquesta energia, en la totalitat dels camps sensori i motriu, constitueix el cos energètic, embolcallant el cos físic. Per sobre del cos energètic disposem el cos emocional o astral, també anomenat cos de dolor; en què sentim, experimentem i desem les emocions com a expressió manifestada dels nostres sentiments, tant els positius com els negatius. Aquest embolcalla els cossos inferiors influint i condicionant en el seu ritme vital. Per damunt del cos emocional regna el cos mental que també embolcalla els cossos inferiors i els governa. Una part del cos mental no està a l’abast de la nostra voluntat; aquesta part no accessible és la que gestiona les funcions vitals i instintives, assegurant la supervivència i preservant-la. Per damunt del cos mental, i en el nivell de vibració més elevat de tots, queda el cos espiritual o causal; la nostra causa, Allò que fa possible la nostra existència, l’Ànima. 

Els cossos eteris embolcallen el cos físic, cadascun, i successivament, en un nivell més alt de vibració, no visible a l’ull humà, i constitueix la nostra aura. Com a comparació, s’hi escau les nines Matioska, aquelles nines russes que cadascuna d’elles encaixa dins una altra de més gran, i així successivament.

L’aura humana queda definida per la suma de les aures de cada cos energètic i pot arribar a abastar fins a diversos metres al voltant del cos físic. Avui dia s’ha demostrat científicament que el camp de radiació electromagnètic que emet el cor humà es pot arribar a mesurar, i en casos excepcionals, fins a vuit metres al seu entorn.

Les aures humanes en la proximitat queden solapades. Algunes persones molt sensibles poden percebre, i fins i tot sentir-se influenciades, per l’estat emocional d’altres persones que tenen al seu entorn. Això explica el sentiment d’empatia que ens abassega en la proximitat d’una persona que es troba en una situació emocional dolorosa. El nostre cos de dolor s’identifica amb l’emoció de patiment que manifesta el cos de dolor de la persona afectada i propera a nosaltres.

Tenim la capacitat i llibertat, de manera conscient o inconscient, d’establir-nos en cadascun dels diferents cossos existencials identificant-nos-hi com a presència conscient relativa. Així doncs, quan establim la consciència en el cos físic, vivim pels plaers sensuals, i ens aboquem a una vida material, esclaus dels sentits i de les addiccions. Quan establim la nostra consciència en el cos emocional i ens identifiquem plenament, vivim i revivim reclosos en el patiment d’aquelles experiències passades que ens foren doloroses en el seu moment; vivències, experiències o malalties del passat les revivim emocionalment al present. Quan establim la nostra consciència en el cos mental, vivim captius del judici, el prejudici i la comparació segons els arxius cognitius dels quals disposem; vivint així, una vida il·lusòria emmarcada dintre dels paràmetres del criteri i coneixement propi, el nostre Ego. 

Els diferents cossos interactuen entre si. Quan tenim pensaments negatius, el cos emocional engendra una emoció negativa; invariablement, aquesta emoció negativa generarà un valor negatiu en l’energia de cos energètic i aquest transmetrà malestar i malaltia manifestats en el cos físic.

Quan comprenem la interacció entre els diferents cossos, comprenem la importància que té el control de la ment, perquè controlant el cos mental controlem els que es troben a nivells inferiors de vibració i que estan supeditats a ell. Controlant el cos mental, controlem el cos emocional, el cos energètic i el cos físic. Controlant la ment, controlem les emocions, la vitalitat i el benestar físic. Quan ens establim en la presència conscient absoluta, assolim el control dels diferents nivells existencials. És imperatiu controlar la informació que entra i és processada a la nostra ment, o com a mínim, aquella que podem escollir i depèn de nosaltres. La informació que els sentits envien al cervell engeguen la maquinària mental amb totes les interaccions que se’n derivin.

Quan practiquem les tècniques de meditació i assolim els estats elevats de consciència, el que fem és desconnectar la consciència relativa dels cossos físic, emocional i mental; quedant com a observadors/receptors del que queda: la presència conscient pura i absoluta, la percepció de la Causa de la nostra existència. Aquest és el nostre canal intuïtiu.

El cos causal no està a l’abast del coneixement conscient de la majoria de persones. Tot i que, des del cos mental, es poden fer projeccions al cos causal; projeccions de desitjos d’automillorament, com és ara les afirmacions i les oracions o pregàries adreçades a la Causa de la nostra existència. 

El ioga treballa i afavoreix l’equilibri i unió harmònica entre els cinc cossos existencials. Som éssers evolutius, el ioga accelera la nostra evolució i creixement en valor positiu.

LA GESTIÓ ENERGÈTICA EN L’ÉSSER HUMÀ

L’essència dels nostres cinc cossos o nivells existencials és energia pura, més o menys densa, segons sigui el seu nivell de vibració; fins i tot els pensaments són una manifestació d’energia. La gestió i interacció entre els diferents cossos es dóna en un flux energètic que circula constantment entre un nivell i l’altre, encara quan no en siguem conscients. Amb aquesta finalitat, tenim una xarxa molt complexa de canals i centres de distribució i gestió energètics, anomenats Nodis i Chakres respectivament. Els més importants, però, i utilitzats en les tècniques de treball del ioga, són els chakres. De nodis en tenim a milers i de chakres en tenim a centenars, però n’hi ha set que són els principals i els que treballem.

Aquests set punts energètics estan distribuïts i enllaçats al llarg de la columna vertebral, tot i que els chakres en realitat es troben ubicats en projecció cap en fora del cos físic; com una flor que neix de la columna i travessant el cos físic es projecta per la part davantera nostra. El chakra primer es projecta avall; el chakra setè es projecta amunt i la resta, endavant. Es troben ubicats en uns punts molt ben definits: Chakra primer, o chakra radical, al final de la columna vertebral, exactament al perineu, al punt mig entre els òrgans sexuals i l’anus, a l’entrecuix. Chakra segon, o chakra basal, es troba per sota del melic, just on trobem el començament de l’os de la pelvis. Chakra tercer, o chakra del plexe solar, a tres dits per damunt del melic. Quart chakra, o chakra cordial, al mig del pit, a l’indret del nivell del cor. Chakra cinquè, chakra del coll, entre la nou i l’esòfag. Sisè, chakra del front, o agna chakra, al mig de l’entrecella una mica amunt. Setè, chakra de la coroneta, al punt més alt del cap.

Aquests set centres regulen les nostres energies, cadascun d’ells amb unes funcions específiques. Els chakres primer, segon i tercer regulen, majorment, les funcions físiques i emocionals; la nostra essència animal. Els chakres cinquè, sisè i setè regulen les funcions cognitives, els sentiments, els nostres estats de consciència i la connexió amb la nostra essència espiritual. El quart chakra, el cordial, queda al mig i és el regulador/equilibrador entre els dos sectors.

Cadascun d’ells vibra un rang de freqüències determinat, al qual correspon una vibració de so i de color particulars que els identifica. Quan un chakra no treballa al ritme adequat, provoca inharmonia i trasbals en la gestió energètica del seu camp específic, i ens afecta quant a benestar físic, mental i emocional segons correspongui.

Per equilibrar-los hi ha diferents tècniques de ioga, com pot ser el Pranayama, la respiració conscient; també exercicis de hata ioga, ioga postural; i, com no, la utilització de cristalls de quars com a diapasó per activar, per ressonància, les freqüències que puguin estar bloquejades. He dedicat un arxiu del bloc a la ressonància, per comprendre com es dóna la interacció energètica entre cristalls i chakres.

CHAKRA	UBICACIÓ	FUNCIONS
SETÈ	Dalt el cap, al mig la coroneta. Es projecta amunt	Connexió amb l’espiritualitat. Integració de l’ésser físic, espiritual, mental i emocional. Consciència Una. Canal llum.
SISÈ	Al mig del front, l’entrecella. Es projecta endavant.	Visualitzacions i projecció, canal intuïtiu, autoconsciència, capacitat de perdó i compassió.
CINQUÈ	Entre el glotis i l’esòfag, coll. Es projecta endavant.	So, comunicació, parla, diplomàcia, creativitat, assimilació.
QUART	Al mig del pit, estèrnum, cor. Es projecta endavant.	Sentiments, amor, obertura a la vida, responsabilitat; equilibri i regulació dels altres xacres.
TERCER	Tres dits per damunt del melic, plexe solar. Es projecta endavant.	Vitalitat, autoestima, connexió humana, consciència universal de la vida,              capacitat de curació, generositat.
SEGON	Just a sobre l’os de la pelvis. Es projecta endavant.	Capacitat de donar i rebre amor, emocions, energia sexual, creativitat, relacions amb l’entorn.
PRIMER	Al perineu, a sota l’os sacre, al entrecuix. Es projecta a terra.	Energia física, vitalitat i voluntat de viure, instint de supervivència i reproducció, seguretat. Canal terra.

TERÀPIA DELS CHAKRES AMB EXERCICIS DE PRANAYAMA

Controlant la respiració, controlem l’energia i el seu flux i cabal. Mitjançant tècniques de Pranayama podem millorar el funcionament dels nostres chakres, equilibrant-los o activant-los segons ens calgui.

Repeteixo: hem de tenir molt clar que les teràpies o exercicis ioga que puguem practicar nosaltres mateixos estan orientats a millorar el nostre estat energètic i vital. Però en cap cas poden desplaçar els tractaments dels professionals especialitzats en el camp de la medicina o teràpies alternatives.

ACTIVAR I EQUILIBRAR ELS CHAKRES

-Tenir l’espai on treballarem, com quan fem la meditació.

-Estirats a terra, amb les cames lleugerament enlairades damunt un coixí, còmodes.

-Efectuem els exercicis de respiració amb tensió/distensió conscient per a la total relaxació del cos físic.

-Ens concentrem a visualitzar l’esquena com un tub buit, conducte per on circula l’energia.

-Cada vegada que agafem aire, ho farem molt lentament pel nas, inflant la cabuda pulmonar i toràcica en la seva totalitat, incloent-hi el ventre.

-Treballem els chakres primers: alhora que expulsem l’aire en la seva totalitat; aprofitem el buit i efectuem una succió a la part del perineu, contraent l’anus i tot el baix ventre cap endins; com si xucléssim des de l’estómac. Ha de ser una succió agradable, en cap moment hem de sentir dolor.

-Aguantem el buit i la succió, sense respirar de nou, mentre ens sentim còmodes.

-Agafem aire de nou, molt lentament, tot relaxant la succió.

-Ens relaxem i repetim la seqüència de tres a cinc vegades, més no.

-Treballem els chakres centrals: alhora que expulsem l’aire en la seva totalitat; aprofitem el buit i efectuem una succió a la part central del ventre cap amunt; com si xucléssim des del diafragma i intentéssim ficar l’estómac dins els pulmons. Ha de ser una succió agradable, en cap moment hem de sentir  dolor.

-Aguantem el buit i la succió, sense respirar de nou, mentre ens sentim còmodes.

-Agafem aire de nou, molt lentament, tot relaxant la succió.

-Ens relaxem i repetim la seqüència de tres a cinc vegades, més no.

-Treballem els chakres superiors: alhora que expulsem l’aire en la seva totalitat; aprofitem el buit i efectuem una succió a la part on el coll enllaça amb les espatlles; com si volguéssim endinsar el coll, la barbeta i el clatell, dins les espatlles. Ha de ser una succió agradable, en cap moment hem de sentir dolor.

-Aguantem el buit i la succió, sense respirar de nou, mentre ens sentim còmodes.

-Agafem aire de nou, molt lentament, tot relaxant la succió.

-Ens relaxem i repetim la seqüència de tres a cinc vegades, més no.

-En acabar les tres seqüències, deixem la respiració al seu aire i ens concentrem a sentir el nostre cos totalment relaxat i vibrant d’energia; un formigueig molt agradable, que ens recorre i ens omple de goig.

TERÀPIA INTEGRAL DELS CHAKRES AMB CRISTALLS

Hem de tenir molt clar que les teràpies o exercicis de ioga que puguem practicar nosaltres mateixos estan orientats a millorar el nostre estat energètic i vital. Però en cap cas poden desplaçar els tractaments dels professionals especialitzats en el camp de la medicina o teràpies alternatives.

TAULA IDENTIFICATIVA PER COLOR I SO

                        

CHAKRA	NOM	COLOR	SO	CRISTALL (entre altres)
SETÈ	SAHASRARA	Violeta/blanc	Ommm	Ametista, Quars blanc
SISÈ	AJNA	Índigo/lila	Iiiii	Lapislàzuli, Sodalita
CINQUÈ	VISHUDA	Blau cel	Eeee	Quars blau
QUART	ANAHATA	Rosa/verd	Aaaa	Quars verd o rosa
TERCER	MANIPURA	Groc/ocre	Óóóó	Ull de tigre
SEGON	SWADHISTHANA	Taronja	Òòòò	Àgata cornalina, Corneola
PRIMER	MULADHARA	Roig intens	Uuuu	Ònix, Àgata de foc

PAUTES QUE CAL SEGUIR:

-Tenir un espai adequat similar al que es requereix per fer meditació.

-Airejar prèviament per renovar l’aire ambiental; es pot cremar encens si agrada i es creu convenient.

-Posar musica molt suau, de fons i adient (funciona molt bé la combinació de música amb sons de la natura).

-Estirats d’esquena a terra; damunt una estora de ioga, amb les cames lleugerament enlairades damunt un coixí per evitar agafar mal d’esquena, si fos el cas.

-Posarem un cristall adequat al color de cada chakra al seu lloc corresponent. Es necessita un cristall per a cada chakra. Els cristalls han d’estar netejats, carregats i activats prèviament (vegeu l’arxiu dedicat a les pedres i cristalls).

-Enfocarem la mirada, sense forçar-la, al sisè chakra, al mig del front, a l’entrecella, i amb les parpelles tancades o mig tancades, segons ens trobem més còmodes.

-Realitzarem els exercicis de pranayama específics per a la relaxació/concentració i assolir els estats meditatius (vegeu l’arxiu “Pranayama, la respiració conscient”.

-Una vegada estiguem completament relaxats i haguem assolit  l’estat alfa de la ment; farem respiracions conscients en cada chakra, del primer fins al setè, posant la màxima atenció al lloc on està situat el chakra que estiguem treballant; alhora que aspirem l’aire, visualitzem l’energia fluint per a aquest punt i ens concentrem també a visualitzar el color que li pertoca i, en expulsar l’aire, vocalitzarem el seu so corresponent.

-Farem diverses respiracions conscients seguides en cada chakra, i en acabar, deixem la respiració al seu aire i ens concentrem en les sensacions que ens transmeti el cos; les vibracions, el fluir d’energia i la pau i la joia que brolla del nostre interior...

-Assegurar-se que el ulls no cauen o ens adormirem; recorda mantenir sempre la mirada lleugerament amunt.

-Aconsellen començar les sessions amb períodes curts de temps i anar augmentant en la mesura que es trobi còmode. Un període de temps raonable és mitja hora.

-Si sentim mareig o malestar cal aturar el procés.

CONSELLS I VARIANTS:

-Es poden utilitzar puntes verges de quars blanc com a amplificadors d’energia, en aquells casos en què desitgem fer una aportació extra a algun chakra concret. Se situen quatre puntes amb el vèrtex orientat a la pedra que volem reforçar.

-També es pot treballar específicament un chakra per separat per assolir uns objectius concrets. En aquest cas es disposa un mandala fet amb pedres i cristalls damunt del chakra que volem treballar. Ho penjaré més endavant en un arxiu específic dedicat al tema.

-Cadascú ha de trobar les seves pedres i cristalls ressonants; perquè no totes les pedres actuen igual amb tothom. A cada chakra li correspon un color, segons la seva freqüència de vibració i, per tant, hi ha diversitat de pedres i cristalls que vibren amb aquest color; s’han d’escollir acuradament i... provar-les. Personalment he trobat diversos cristalls amb els quals no entro en ressonància. Les pedres dels chakres que he esmentat a la taula només són orientatives.

-La pedra del chakra primer es pot aguantar amb un mocador  blanc plegat com a farcellet i aguantat entre les cuixes.

- La pedra del chakra setè es pot aguantar damunt un got de vidre de cap per avall com a pedronet de suport de manera que la pedra quedi a l’altura del mig del cap.-Les altres pedres s’aplicaran directament damunt el cos i en contacte directe amb la pell.