POESIA, Onades del mateix mar

Onades del mateix mar

Com pot ser tanta crueltat,

entre fills del mateix Pare?

I com tanta vanitat,

si la vida ens és regalada?

Reps la cultura dels teus ancestres.

Parles la llengua del lloc on neixes.

Vius els costums del poble on creixes.

Penses per tu amb idees d’altres.

Són les vivències de cadascú,

les que ens apropen o ens allunyen.

El lloc on neixes, el lloc on creixes;

és l’heretatge el que ens fa distints.

Som diferents, en aparença,

però no ho som tant en l’Essència.

Moltes onades del mateix mar;

i una sola platja en acollida.

Ocell de curta volada,

de branca en branca al mateix arbre.

Estén les ales, llença’t al vent;

nous horitzons, altres contrades.