Patanyali va ser el compilador sànscrit que escrigué els Ioga Sutras el segle III aC. Una col·lecció d’aforismes sobre la pràctica del ioga; els primers que varen ser escrits. Patanyali diu: els deu preceptes de control Yama i Niyama no estan condicionats ni restringits a cap classe social, ni tampoc per raó de raça, lloc, espai o època; així com, per causa de cap situació personal ni cultural. Yama i Niyama constitueixen un gran compromís en l’evolució de l’ésser humà. Aquesta és la Llei Universal que governa el seu nivell mental i condiciona el seu Karma. Si la vostra actitud i comportament romanen compresos dintre de Yama i Niyama serà beneficiós en la vostra evolució; en cas contrari, esdevindrà el patiment.
Aquell que ha escollit el ioga com a la seva filosofia de vida, i a mesura que va treballant i avançant en el sender, n’és molt conscient de l’efecte implacable de la Llei Karmica i observa acuradament els preceptes de Yama i Niyama. Ens cal presència conscient constant per romandre atents a la nostra actitud mental i el nostre comportament i poder-ne assolir el control. Per triomfar ens cal també dedicació constant i una volició ferma d’automillorament; així com, una força de voluntat fèrria. Els primers fruits obtinguts ajuden a continuar; el més difícil és començar i establir els bons hàbits substitutius dels dolents.
Els preceptes de Yama i Niyama estan relacionats, són dependents, interactuen entre si. La línia divisòria entre l’un i l’altre és molt efímera; treballant-ne un actuem també sobre tots els altres. De fet, tot allò que anem treballant virtuosament queda afí al codi de conducta iogui. Yama i Niyama apunten a la Llei Universal de causa i efecte; i la seva veritable i profunda comprensió esdeven amb la pràctica i treball constant, aplicat a totes les facetes de la nostra vida. Amb la pràctica de Yama i Niyama accelerem la nostra evolució. Així, els inacabables desitjos de la ment es transformen en un únic desig: assolir la realització suprema.
Els preceptes Yama veuen la disciplina en la nostra relació envers el món exterior. Inclou l’actitud que mantenim amb el nostre proïsme així com amb l’entorn. Hi ha cinc proscripcions Yama:
-Ahimsa: no-violència, rebutjar tota pràctica violenta, adoptar la benevolència envers tots els éssers creats. Ahimsa és respecte total per la vida, no matar, fer el mínim mal i el major bé possibles. Ahimsa inclou practicar la compassió i el perdó; combatre l’odi amb l’amor. Mahatma Gandhi va ser un gran practicant de Ahimsa; va aconseguir l’alliberament de l’Índia, de la submissió com a colònia britànica, sense disparar un sol tret.
-Satya: veracitat, no mentir, afermar-se a la veritat única siguin quines siguin les conseqüències que se’n derivin. Satya inclou l’expressió correcta quant a llenguatge corporal, oral o escrit; la comunicació veraç, sincera i respectuosa; així com, allunyar-se de la crítica banal i la grolleria. El iogui sap molt bé que les interpretacions personals de la veritat són qualsevol cosa menys la veritat. La veritat és única i no es presta a interpretacions ni judici. La veritat, senzillament..., és. També sap el iogui que sempre hi ha l’opció del silenci, moltes vegades la millor.
-Asteya: no robar, fugir de la cobdícia, no desitjar res que no sigui teu; acontentar-se amb el que la vida t’ofereix i sentir-se complet. Asteya inclou ser honest i honrat en tots els aspectes de la vida.
-Brahmacharya: no alimentar els instints animals, identificar-se amb l’essència espiritual i comportar-se íntegrament com un Brahmin (aquell que busca la Divinitat). Brahmacharya inclou la moderació dels sentits i la contenció quant al desig. Brahmacharia és derivar la identificació conscient de la nostra part animal cap a la nostra essència espiritual.
-Aparigraha: no afermar-se a res material i practicar la desafecció possessiva. Aparigraha inclou el compartir les riqueses personals, no ser acumulatiu; fugir de l’avarícia i acontentar-se només amb el just i necessari; també inclou l’altruisme, ser generós i ajudar desinteressadament els altres. Aparigraha és la no-identificació amb tot allò que roman al pla de la relativitat temporal. És l’actitud voluntària i conscient d’utilitzar-ho tot com un préstec temporal que ens fa la vida però sense ser-ne esclaus. Sap el iogui que res material li pertany en realitat, ja que més tard o més d’hora ho haurem de deixar. Sap també el iogui que quan dius -això és meu- en realitat passes a ser seu. Aparigraha és fugir de tota identificació amb res material que ens pugui seduir i afermar amb les cadenes de la temporalitat, allunyant-nos de la nostra vertadera essència transcendental.
Els preceptes Niyama veuen la disciplina envers un mateix i la perfecta relació amb l’espai interior. Hi ha cinc prescripcions Niyama:
-Shaucha: la higiene en tots els aspectes; físic, mental i també en relació amb l’entorn on et toca viure. Shaucha preveu les bones pràctiques per a la conservació saludable del cos físic incloent-hi l’alimentació correcta, l’exercici adequat i la neteja corporal; àdhuc les pràctiques ioga de purificació. Shaucha també és prescripció per a la higiene mental; mantenir una ment positiva refusant tot pensament negatiu, així com la ment ociosa; i fugir de tota font d’informació inadequada per al creixement espiritual o que pugui despertar els instints animals.
-Santosha: sentir-se satisfet i agraït per la vida, sentir-se a gust amb tot el que la vida disposa per a tu; i també, acceptant i respectant tot allò que no et disposa. Santosha prescriu viure la vida amb entusiasme i alegria, acceptant totes les situacions, ja siguin favorables o adverses, considerant-ho tot com a necessari per al teu creixement. El iogui és conscient que tot el que la vida li planteja va lligat a la Llei Karmica, i adreçat a forçar la seva evolució i el seu creixement; i la viu amb plenitud i acceptació sigui quina sigui la seva situació.
Tapas: autodisciplina, moderació, austeritat, sacrifici voluntari, autocontrol mitjançant l’autoconeixement derivat de l’autocontemplació i la introspecció. Tapas preveu i prescriu establir hàbits correctes en totes les facetes de la nostra vida, incloent-hi la nutrició, el dormir, l’exercici físic, el treball i el lleure. En definitiva, Tapas prescriu l’ús correcte de les teves facultats físiques i mentals; evitant-ne el mal ús, l’abús o el desús.
-Svadhiaia: l’estudi personal de l’espiritualitat, fer recerca per al ver autoconeixement. Inclou l’estudi i el seguiment de les Escriptures sagrades o del teu Guru.
-Ishvara Pranidhana: oferir-se incondicionalment al Creador. Aquest precepte inclou també l’entrega i l’obeïment al Guru preceptor, acceptant i acatant les seves ensenyances, les seves instruccions i la seva guia. El iogui és conscient que una part de la seva evolució i creixement és tasca seva i va lligat al seu esforç; però també n’és conscient que necessita l’ajut i guia del Guru per a la seva realització i ho accepta amb devoció i agraïment. Sap també el iogui que, oferir-se incondicionalment al Creador, vol dir veneració vers la intel·ligència superior que regna la Creació, la Causa Una. És oferir-se amb dedicació i treballar amb fermesa per crear un altar interior digne de Rebre’l.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada