EL IOGA, una filosofia de vida
El ioga és una ciència mil·lenària, els seus orígens es remunten a la India i daten de més de quatre mil anys d’antiguitat. La paraula Ioga ve del sànscrit i significa unió. El ioga busca la unió entre ment, cos i esperit; així com la unió essencial amb la Divinitat, la causa de la nostra existència. La pràctica habitual del ioga aporta equilibri a les nostres vides, energia, vitalitat i serenitat. Les persones practicants de Ioga assoleixen salut i equanimitat mental, alhora que esdevenen persones equilibrades quant a raciocini i sentiment.
La disciplina ioga planteja tota una filosofia de vida
adreçada al creixement evolutiu de l’ésser humà; en la qual hi ha incloses les
diferents facetes referent al creixement físic, moral i espiritual. Seguir la
disciplina de les ensenyances del ioga implica adoptar tot un estil de vida
regit per l’observança d’unes pautes ètiques; el respecte suprem per tota
manifestació de vida; uns hàbits saludables d’higiene físics i mentals; i fins
i tot, l’alimentació correcte i actitud respectuosa amb el medi. El ioga veu
l’ésser humà com a part inherent de la creació, dintre d’un enfocament holístic
i en procés evolutiu. És a dir, el veu
com a part integrant i inseparable d’un tot, i que interactua i evoluciona,
conjuntament amb aquest tot.
Les seves tècniques són aplicades en diferents camps
disciplinaris: Les assanes, el ioga postural, per al manteniment jovenívol del
cos físic. Pranayama, la respiració conscient, ens aporta energia vital, força
i salut. La relaxació, per assolir la pau interior i l’equilibri emocional.
L’alimentació correcte, per mantenir el cos físic vital i lliure de tòxics. El
comportament ètic, amb relació a la vida, la natura i les relacions humanes. La
meditació, per assolir els estats elevats de consciència. I la comunió amb la
Divinitat, la consciència Una, els nostres orígens.
Dintre del sender del ioga, hi ha diferents nivells i graus
de realització molt ben definits. El ioga és considerat una ciència amb
resultats tangibles i demostrables, apropiat per a totes les persones,
independentment de l’edat i estat físic; i fins i tot de la seva ideologia, perquè el Ioga és universal.
EL SENDER DE VUIT ETAPES
El sender del ioga es pot seguir en diferents vessants i
proposa diferents disciplines que cal seguir:
GUIANA IOGA, disciplina adreçada al coneixement
i estudi dels textos sagrats
KARMA IOGA,
el ioga de l’acció correcta, ensenya a assolir el pensament, acció i
reacció correctes
HATA IOGA, és el ioga postural, treballa el
cos físic i el flux i canalització de prana
BHAKTI IOGA, purament devocional, la pràctica
de l’amor incondicional envers tots els éssers de la creació
MANTRA IOGA,
es treballa mitjançant sons i cants
devocionals
KUNDALINI IOGA,
inclou ioga postural, respiració conscient i sons
KRïYA IOGA, el ioga suprem, pràctica activa
del ioga en l’àmbit quotidià, inclou totes les disciplines del ioga
RAJA IOGA,
el ioga de Patanyali
La disciplina Raja
ioga defineix vuit etapes en l’evolució de l’ésser humà vers la
realització. Aquells que fan del Raja
ioga o Krïya ioga el seu camí segueixen un sender ascendent de vuit nivells
que cal assolir.
Aquests són:
1- YAMA, les proscripcions, tot el que cal
eradicar
-
Ahimsa, no violència, sensibilitat envers
tots els éssers creats
-
Satia, no mentir, veracitat, ser fidel a
la veritat absoluta
-
Asteia, no robar
-
Brahmacharia, no seguir els instints animals,
comportar-se com un brahmin (que
busca la divinitat)
-
Aparigraja, no afermar-se a res material, la
desafecció possessiva
2- NIYAMA, els preceptes, tot el que cal
practicar
-
Shaucha, la higiene física i mental
-
Santosha, sentir-se satisfet, agraït per la
vida
-
Tapas, disciplina, autocontrol
-
Suadhiaia, recitar els vedes, oracions
-
Íshuara pranidhara, oferir-se incondicionalment al
Creador
3- ASANA, controlar la postura corporal,
corregir i mantenir la columna recta per mantenir alineats els chakres
4- PRANAYAMA, la respiració conscient per
control del prana
5- PRATIAHARA, control i capacitat de desconnexió
dels sentits, retraïment vers els objectes externs, introspecció
6- DHARANA, sosteniment i control total de la
ment, capacitat de concentració en un sol objectiu
7- DHIANA, meditació, capacitat per assolir
els estats elevats de consciència, la supraconsciència
8- SAMADHI, la completa absorció en l’Esperit
Universal
La mort contemplada des del ioga
La majoria de persones tem la mort, aquest no és tema del que els agradi parlar. Personalment, penso que pel sol fet de ser ineludible ja es mereix la nostra atenció. Més tard o més d’hora hom l’haurà d’afrontar; no és preferible tenir-ne coneixença?
En la filosofia iogui, la mort és un factor clau en l’evolució de l’ésser humà. Com a éssers evolutius que som, la mort representa fer un “resset”: trencar amb la monotonia de les addiccions, identificacions egotistes, repetició d’errades i hàbits erronis que hem adoptat i que dificulten el nostre creixement i tornar a començar de nou amb noves oportunitats i nous escenaris per continuar creixent.
ENLLAÇOS:
LLEI KARMICA, La llei de causa i efecte
Com a éssers evolutius dotats de raciocini, lliure albir i
capacitat de discerniment, disposem de llibertat per escollir i decidir a
voluntat com governar la nostra vida, i som els únics responsables de les
conseqüències que se’n derivin. La llei
kàrmica, segons la filosofia ioga, i també anomenada llei de causa i
efecte, actua com a registre de tots els nostres pensaments, paraules, accions
i reaccions. Tot el que pensem, diem, fem o deixem de fer, queda registrat com
a llavor que germinarà i condicionarà les circumstàncies i situacions per
viure, que esdevindran invariablement, en un futur més llunyà o més proper.
La llei kàrmica
marca els paràmetres que encarrilen i faciliten la nostra evolució. A mesura
que anem vivint, i fruit de les nostres accions i reaccions envers les accions
dels altres, anem desant un bagatge kàrmic
que arrossegarem amb nosaltres al llarg de la nostra vida, i també, cap a les
properes. El bagatge kàrmic és un
testimoni fidel de la veritat única i no es presta a interpretacions; allò que
és, és; allò que projectem, allò torna a nosaltres; allò que sembrem, allò
mateix recollirem; ja sigui d’efecte immediat o a llarg termini.
Des de l’enfocament kàrmic,
no hi ha situacions bones ni dolentes, ni tampoc justes o injustes, només hi ha
situacions que cal resoldre orientades a un resultat específic: la nostra
evolució. El que sí que hi ha és: bon karma
i mal karma, assolit i acumulat al
llarg de les nostres vivències en la vida present o passades.
El ioga està enfocat a accelerar l’evolució de l’ésser humà;
ensenya una filosofia de vida que contempla crear bon karma i neutralitzar el mal karma
acumulat, mitjançant la presència conscient i l’acció correcta. Viure
conscientment, romanent desperts i evitant repetir i caure en les errades.
La meditació ens ajuda a assolir la presència conscient i a
sortir dels estats d’inconsciència per viure en plenitud, conscients del moment
i conscients de tots els nostres pensaments, paraules, accions i reaccions envers
les accions del altres.
ELS GUIES ESPITIUALS
ELS GUIES ESPITIUALS
Encara que el ioga ens permet practicar només una part de totes les seves disciplines com és ara Hata ioga, hom qui faci del ioga la seva filosofia integral de vida, hauria de fer recerca del seu guia, o guies, espirituals. El ioga és Universal, i com a tal, només és una eina per treballar el creixement vers l’espiritualitat fins a la realització suprema de l’ésser humà. Quan fem aquest creixement conscientment i voluntàriament, ens ajudarà molt disposar de les ensenyances i guia d’un Mestre realitzat.
Quan dic Mestre realitzat em refereixo a un mestre que ha assolit la realització amb l’Esperit Universal; un mestre que ha fusionat la seva consciència humana amb la Consciència Una o Consciència Crística. Aprofito per aclarir que, en el llenguatge iogui, un Mestre realitzat rep el nom de Guru. Generalment, i per desconeixement, a occident donem un significat a la paraula guru que no li correspon. La filosofia ioga explica que de mestres n’hi ha molts, però Gurus n’hi ha pocs.
La relació que es crea amb un Guia espiritual és personal, i pot ser aliena, si així es vol, a cap institució religiosa. Jesús de Natzaret va assolir la realització en la Consciència Crística. Ell és un dels Grans Mestres, un veritable Guru, i les seves ensenyances i guia no són exclusives de cap institució religiosa. Ell es dóna amorosament a tot aquell/aquella qui vulgui seguir-lo amb sinceritat.
Pot semblar complicat buscar els Guies espirituals; però, personalment, crec que el més important per triomfar és voler, amb determinació, fermesa i sinceritat, tot fent recerca. Quan busques amb aquesta actitud, més tard o més d’hora vindrà a tu; potser de la manera menys esperada. Cal crear, amb devoció i treballant amb constància, un temple de puresa al teu interior adequat per a rebre’l. El ioga ens ajuda a treballar l’espai interior, per crear en tu un altar digne de rebre’l. Si ja sentim afinitat per algun en concret, ens adreçarem a Ell, demanant-li ajut i guia, amb devoció i constància. Aleshores observem què passa a la nostra vida. I si no sentim afinitat per cap en particular, podem demanar ajut en aquest sentit tot fent projecció des del canal supraconscient. La millor manera és la projecció d’una volició ferma en els estats elevats de consciència que s’assoleixen de la meditació. Per poder seguir un Mestre realitzat no cal que aquest estigui manifestat en el pla existencial material; perquè Ells estan en el Nivell existencial de la consciència Una, el nivell Causal. Hem de romandre receptius i tenir clar que les casualitats no existeixen, que res passa perquè sí i que recollim el que sembrem. Demanar ajut en els estats meditatius és sembrar, és accelerar la nostra evolució i creixement; i d’aquest creixement esdevindrà la comprensió.
La mort contemplada des del ioga
La majoria de persones tem la mort, aquest no és tema del que els agradi parlar. Personalment, penso que pel sol fet de ser ineludible ja es mereix la nostra atenció. Més tard o més d’hora hom l’haurà d’afrontar; no és preferible tenir-ne coneixença?
En la filosofia iogui, la mort és un factor clau en l’evolució de l’ésser humà. Com a éssers evolutius que som, la mort representa fer un “resset”: trencar amb la monotonia de les addiccions, identificacions egotistes, repetició d’errades i hàbits erronis que hem adoptat i que dificulten el nostre creixement i tornar a començar de nou amb noves oportunitats i nous escenaris per continuar creixent.
En el ioga, i vist dintre del context de la dualitat
projectada en el pla existencial material, la mort no es considera la
contrapart oposada a la vida; la mort es considera la contrapart del naixement.
Segons ensenya el ioga, la vida és eterna i no té contrapart; les contraparts
només existeixen en la manifestació de vida expressada en l’àmbit de l’espai
temps, el pla existencial material. La nostra essència, la causa de la nostra
existència, la nostra ànima, és intemporal i roman aliena del pla existencial
de l’espai temps.
Quan esdevé la mort, l’energia que ens manté vius, el Prana vital, es retira dels nostres
quatre nivells existencials inferiors manifestats en l’espai temps com a cossos
mental, emocional, energètic i físic. En retirar-se el Prana vital del cos mental, es deixa de gestionar els cossos
inferiors, es desconnecten els sentits, perdem la consciència del cos físic,
ens alliberem de la càrrega emocional i del patiment, i en conseqüència, la
nostra consciència essencial, el “Jo sóc”, el jo vertader, queda alliberada del
cos del dolor i de l’Ego, retirant-se al nivell existencial superior, el cos
causal, la nostra ànima. I queda a punt per a un nou naixement en un nou cos
físic, energètic, emocional i mental, i a punt també, per crear un nou Ego. Sempre amb
els condicionants de l’heretatge Kàrmic
projectat de nou en el pla existencial material en un altre entorn i un altre
context, que crearà les circumstàncies i situacions per afrontar i continuar
creixent en la nova vida com a ésser evolutiu.
La mort no resol res que tinguem pendent, tot allò que no
hàgim resolt en aquesta vida ho arrosseguem condicionant la propera. Cal
entendre que en alliberar-nos del cos emocional i de l’Ego, que hem creat en
aquesta vida, ens alliberem també de tot allò amb el qual ens hem identificat;
per això no conservem el record de vides passades.
La mort no l’hem de témer; aquells/aquelles de vosaltres que
no us pugueu alliberar del concepte atemoridor de la mort que ens han inculcat,
trobareu alleujament en el llibre de la doctora Elisabeth Kübler Ross La mort, una aurora.
Si t'interessa el llibre el trobaràs a la biblioteca, a la teva llibreria habitual, o per correu a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada