Onades del mateix mar
Com pot ser
tanta crueltat,
entre fills
del mateix Pare?
I com tanta
vanitat,
si la vida
ens és regalada?
Reps la
cultura dels teus ancestres.
Parles la
llengua del lloc on neixes.
Vius els
costums del poble on creixes.
Penses per
tu amb idees d’altres.
Són les
vivències de cadascú,
les que ens
apropen o ens allunyen.
El lloc on
neixes, el lloc on creixes;
és
l’heretatge el que ens fa distints.
Som
diferents, en aparença,
però no ho
som tant en l’Essència.
Moltes
onades del mateix mar;
i una sola
platja en acollida.
Ocell de curta volada,
de branca en branca al mateix arbre.
Estén les ales, llença’t al vent;
nous horitzons, altres contrades. 
