TALLER de IOGA, Les eines

Els exercicis, les assanes i tècniques de treball que vaig afegint i compartint en aquest apartat del bloc són universals, extrets de la ciència mil·lenària ioga i que són a l’abast de tothom. De ben segur que n’hi ha moltíssim més dels que aquí puguis trobar. Penso que cadascú ha de fer la seva recerca personal i  saber escollir allò que li funcioni millor, de manera que es va creant així una pauta particular de treball i es va avançant al ritme que puguem assolir.

L'ACTITUD EN LES SESSIONS

El ioga és una filosofia que podem aplicar en l’abast quotidià i en totes les facetes de la nostra vida, però hi ha uns parèntesis en concret que dediquem a treballar alguna de les seves disciplines específiques; com pot ser: Hata ioga, Pranayama o meditació.

Quan ens disposem a fer una sessió d’aquestes, ja sigui en solitari o en grup, és tan important l’actitud que adoptem com el disposar de l’entorn adequat. L’actitud haurà de ser de dedicació total. Ajuda molt tenir un lloc reservat, adequat i destinat a la pràctica dels exercicis; i per anar be, no utilitzar-lo per cap altra activitat; un espai únic, una mena de santuari personal. 

Quan ens disposem a iniciar la sessió, i just abans d’entrar al nostre santuari, ens alliberarem conscientment de totes les preocupacions, maldecaps i de tot allò que pugui interferir en la total concentració. A mi m’ajuda descalçar-me a fora i visualitzar que deixo tot allò referent a la mundanalitat dintre de les sabates i quan surti ja m’ho tornaré a trobar. Dintre del santuari, només ha d’entrar-hi la teva presencia conscient i el teu silenci.

L’actitud correcte vindrà d’una predisposició ferma; i la predisposició vindrà d’una volició ferma. És a dir: voler-ho fer  posant-hi tots els medis i amb força de voluntat. Hi ha persones que els costa practicar exercicis a casa; cal crear l’hàbit, però per aconseguir-ho, hem de fer aquest espai agradable i donar-li la importància i encís que requereix.

PUNTS CLAU

És important tenir en compte uns punts clau en la pràctica dels exercicis, aquests són:

-Mantenir l’esquena ben dreta amb la barbeta horitzontal, (lleugerament abaixada)

-Ulls tancats, la mirada lleugerament amunt, enfocada al sisè chackra, a la zona central del front, en postura còmode, no cal forçar els ulls

-Practicar la respiració iogui, omplint tota la cabuda toràcica i abdominal

-Màxima concentració seguint cada moviment conscienment

-La ment aquietada, presencia conscient en tot moment.

ELS NIVELLS DE VIBRACIÓ DE LA MENT HUMANA

La ment humana queda dividida en tres nivells diferents de vibració. Aquests són: el nivell de la ment conscient, ment subconscient i ment supraconscient.

La ment conscient és la que rep la informació dels sentits corporals; processa aquesta informació, la valora i jutja; interpreta i crea conceptes i deriva l’aprenentatge cognitiu assolit als registres de la memòria que disposem a la ment subconscient. La ment conscient és la ment de l’estat de vigília i només està operativa mentre romanem desperts. És l’operadora del cervell quant a funcions de motricitat i actuació voluntàries, com és ara la parla o la mobilitat. És la que utilitzem per relacionar-nos amb el nostre entorn i per esbrinar, decidir, escollir, actuar i afrontar els reptes que se’ns plantegin. En adormir-nos, desconnectem la ment conscient, desconnectem els sentits i ens desconnectem de l’entorn.

La ment subconscient és aquella part de la nostra ment que roman sempre activa, fins i tot quan estem adormits. També és operadora del cervell quant a les funcions involuntàries; controlant les funcions dels òrgans interns, com és ara el batec del cor; les funcions de digestió, assimilació, depuració i excreció; les funcions de guarició de malalties i cura per trencaments de teixits; la prevenció mitjançant el dolor, com a protecció, conservació i preservació del cos físic; i totes les funcions que resten alienes a la voluntat... També és on rau la memòria, el nostre registre de records i arxius cognitius, incloent-hi l’aprenentatge i els hàbits bons i dolents. La ment subconscient no resta a disposició de la voluntat i albir de la gran majoria d’humans; només uns quants ioguis elevats tenen accés i control sobre la ment subconscient, i poden així modificar a voluntat les seves funcions vitals. Gandhi va ser un gran iogui amb un control absolut sobre la ment subconscient; el varen operar d’apendicitis sense menester anestesia; ell va saber bloquejar el dolor controlant la ment subconscient.

La ment conscient i la ment subconscient interactuen entre si. La conscient rep i processa la informació rebuda dels sentits i la subconscient desa els arxius cognitius a la memòria. La ment conscient utilitza també aquests arxius com a referents per a comparació en actuacions futures i també com a patrons pre-establerts de conducta, acció i reacció. En aquesta interacció, la ment conscient pot identificar-se amb els arxius desats a la ment subconscient i amb la pseudoconsciència de l’Ego, aleshores és quan perdem la presència conscient i vivim il·lusòriament des de la inconsciència.

La ment supraconscient és el nostre estat més elevat de vibració mental. És el nostre canal intuïtiu, l’enllaç amb la Causa de la nostra existència. És la connexió amb la nostra essència transcendental. És el nostre canal de percepció i inspiració creativa. La ment supraconscient és purament objectiva i conceptual, aliena al judici i als jocs de paraules, perquè queda establerta en el camp de la veritat absoluta i única i no es presta a interpretacions; senzillament el que és... És.

Per accedir al nivell de ment supraconscient ens cal desconnectar la ment conscient però sense adormir-se. És perdre la noció del temps i dels sentits però sense perdre la consciència. De fet, en els estats de ment supraconscient ens sentim més desperts i conscients que mai. Aquesta és la ment creativa, és el canal d’accés a l’omnisciència, a la font d’inspiració dels artistes, poetes, filòsofs, investigadors, científics... Així, la percepció intuïtiva de la ment supraconscient és interpretada per la ment conscient i traduïda a conceptes i paraules que donen resultats creatius i fruits tangibles. Podem percebre la ment supraconscient en l’estat de consciència pura assolit en la meditació. Aquest és el nostre canal per a la  projecció d’oració i pregària; la nostra connexió de diàleg amb la Causa.

RESPIRAR PEL NAS O PER LA BOCA?

L’ésser humà disposa de dues vies alternatives de respiració, el nas i la boca. Tot i així, la via específica per respirar, i la més adequada, és pel nas, perquè és on hi ha els sinus nasals. Aquests estan formats per una mena de laberint esponjós i humit, on en circular-hi l’aire queden retingudes totes les impureses, partícules de pols, virus, bacteris... que estan continguts en l’aire i podrien entrar als nostres pulmons. I d’altra banda, aquests també actuen com a escalfadors quan l’aire és excessivament fred. Fins i tot quan expulsem l’aire ho hauríem de fer pel nas; perquè l’aire que expulsem surt calent i així escalfem els sinus, preparant-los per a la propera inhalació.

En els exercicis de ioga és aconsellable respirar sempre pel nas; excepte en aquells exercicis de Pranayama on es requereixi un tipus específic de respiració. Tot i així pot haver-hi exercicis en què ens sentim més còmodes respirant pel nas i boca; en aquests casos, escoltarem el que el cos ens demana.

És molt important per a una bona salut mantenir els sinus nasals nets, perquè si no els netegem periòdicament, aquests es converteixen en cultiu d’infeccions i aleshores esdevenen els constipats, grips... Per això, els ioguis utilitzem la lota nasal (he dedicat un arxiu que trobaràs a la senalla).

RESPIRAR PEL DIAFRAGMA

-Estirats a terra, esquena plana, cames lleugerament flexionades amb un coixí sota els genolls, els braços relaxats al llarg dels cos;

-Inspirarem profunda i lentament pel nas dirigint l’aire cap l’abdomen, en respiració iogui, inflant primer el ventre i seguir cap a la caixa toràcica, comptem el temps emprat;

-Aguantar sense expulsar l’aire el mateix interval de temps;

-Expulsar l’aire lentament per la boca, emprant el mateix temps;

-En acabar d’expulsar l’aire, anem encongint el ventre tot fent succió amb el diafragma amunt, alhora que premem la zona lumbar contra el terra;

-Ens concentrem en el buit del ventre i restem sense respirar el mateix interval de temps o, si no podem aguantar, mentre ens sentim còmodes;

-També es pot fer amb els braços estirats per damunt del cap, la percepció del buit serà més forta;

-Repetim les vegades que ens sentim a gust. És un exercici excel·lent per carregar el cos de prana i per practicar la respiració iogui i establir-ne l’hàbit.

LA RESPIRACIÓ IOGUI

Podem respirar, fisiològicament, de tres maneres: vies altes (coll i espatlles); cavitat intercostal (cavitat toràcica, entre costelles) i pel diafragma (inflant el ventre). El millor tipus és la suma de les tres i en ordre seqüencial ascendent/descendent: aspirar començant omplint el ventre, tot seguit la cavitat toràcica i acabar en les vies altes. Per expulsar farem la seqüència en sentit contrari; assegurant-nos de buidar totalment la cabuda. Aquest és el tipus de respiració iogui. Si la practiquem conscientment i a diari, aconseguirem establir-la com el tipus de respiració habitual. Amb la pràctica diària, crearem l’hàbit.

En les sessions de ioga, és molt important que la respiració sigui aquesta; ja que així fem una aportació millor d’energia i els exercicis són més efectius.

LA RESPIRACIÓ SINCRONITZADA A INTERVALS

El Prana vital, l’energia que manté en vida a tots els éssers vius, el captem per diferents vies com és ara els aliments vius (fruites, verdures, fruita seca, llegums, tota mena de llavors, cereals...); també del sol, de l’aigua i de l’èter mitjançant la respiració. Així doncs, la respiració, a més de proveir-nos de l’oxigen necessari, és una de les vies d’entrada de Prana al nostre organisme.

Donat que la respiració és una de les vies de captació, les persones que practiquen algun tipus d’esport o treball a l’aire lliure i que requereixi d’esforç físic, tenen més vitalitat, ja que, a part de respirar aire net, respiren més vegades que les persones que porten una vida sedentària. Per estar més vitals, però, tampoc ens cal respirar més vegades de les que l’organisme necessita; ja que si respirem més vegades de les que el cos necessita realment, sentirem mareig, a causa de l’excés d’oxigen.

Aquells/aquelles que no practiquin esport poden guanyar vitalitat fent una correcta captació de Prana per la  via respiratòria. El que ens cal és aprendre a respirar correctament, omplint tota la cavitat toràcica a cada respiració; i practicar a diari la respiració sincronitzada a intervals.

La pràctica:

-         Realitzar conscientment una inspiració iogui completa, lenta i profunda, tot comptant el temps que triguem a fer-la.

-         Aguantar la respiració el mateix interval de temps.

-         Expulsar lentament amb un mateix interval de temps. És a dir, aspirar, retenir i expulsar amb tres intervals de temps idèntics.

-         Farem servir aquell temps en què ens sentim més còmodes; tot intentant fer-lo més llarg amb la pràctica.

-         Es fan sèries de dotze seqüències seguides; per anar bé, una sèrie al matí i una altra a la tarda.

-         Quan ja hàgim assolit la pràctica, podrem afegir un quart interval que consisteix a intercalar una retenció de la respiració, quan ja hem buidat els pulmons, i abans de tornar a fer la inspiració següent.

Aquest és un exercici excel·lent per practicar a l’aire lliure, davant una finestra oberta o en qualsevol espai on hi hagi aire fresc, renovat i net. Són ideals els espais oberts a plena natura envoltats de vegetació i per anar bé amb aigua corrent, aigua viva. També mentre caminem per la vora del riu, del mar, o tot contemplant una albada o posta de sol. I, fins i tot, mentre caminem pel carrer.

LA RESPIRACIÓ CONSCIENT FOCALITZADA

Una altra vessant de respiració tipus Pranayama és la respiració conscient focalitzada. Aquesta consisteix a controlar l’energia d’una part concreta del cos mitjançant el control de la respiració, focalitzant la respiració en aquest lloc concret. Amb la seva pràctica podem aconseguir dues coses: Podem relaxar una zona concreta del nostre cos que trobem tensa; o també podem fer una aportació extra d’energia per a la guarició o falta de vitalitat.

La respiració focalitzada en la pràctica:

-Comencem amb unes respiracions conscients lentes i profundes.

-Si podem, millor que entrem prèviament en els estats elevats de consciència.

-Portem la nostra atenció i concentració a la zona que volem relaxar o guarir.

-Ens concentrem en la respiració portant-la al lloc, sentint com, juntament amb el fluir de l’aire, l’energia flueix pel lloc on estem concentrats.

Relaxació:

En el cas de voler aconseguir la relaxació d’una part que resta tensa, agafem aire tot tensant progressivament el muscle que volem relaxar.

-En expulsar l’aire, relaxem progressivament el muscle.

-Ho practicarem diverses vegades fins a comprovar la seva total relaxació.

Guarició:

Per aconseguir guarició o major vitalitat d’una zona, en cada aspiració d’aire, visualitzem l’energia fluint al cos pel sisè chackra, com si es tractés d’un tub d’aspiració.

-En expulsar l’aire, visualitzem i portem l’energia fluint a la zona que volem guarir.

-També, i si ho trobes més fàcil, en lloc de fer-ho pel sisè chackra, pots visualitzar l’energia fluint pel quart chackra; i venint a tu des de totes direccions, com si fossis el centre d’una gran esfera d’energia que t’embolcalla i espera per fluir a tu.

Si es fa ben fet pots sentir una certa frescor a la zona, en agafar aire/energia, i/o una certa escalfor en expulsar l’aire i enviar energia.

RESPIRACIÓ AMB ROTACIÓ DE BRAÇOS

-Estirats, esquena plana a terra, braços estesos al llarg i al costat del cos, però en suspensió, sense descansar-los a terra;

-Comencem a moure els braços, paral·lels a terra, obrint-los cap als costats marcant una circumferència fins a posició en creu, sense aixecar-los ni tocar el terra, alhora que obrim el pit inspirant lentament;

-Continuem desplaçant-los arribant per sobre del cap fins a posició el màxim estirats, amb els braços paral·lels a terra i entre ells;

-Iniciem ara un moviment ascendent i lent, tot aguantant la respiració, fins a quedar els braços en posició vertical per sobre del cap;

-Comencem un moviment descendent i cap endavant, tot espirant lentament, fins a arribar a la posició inicial;

-Repetir cinc vegades.

MASSATGE DELS ÒRGANS INTERNS

Els òrgans interns queden continguts dintre de la caixa toràcica i l’abdomen. I encara que alguns d’aquests òrgans tenen moviment propi, com és ara l’estómac o els budells, n’hi ha que no en tenen. Hi ha un exercici ioga que va destinat al massatge dels òrgans interns i que és adequat per facilitar la circulació i eliminació de residus.

-Drets, cames lleugerament obertes i flexionades pels genolls.

-Inclinem el cos endavant tot portant les mans damunt les cuixes, quedant així en posició lleugerament ajupits.

-Ens preparem tot fent unes respiracions conscients amb molta concentració en la zona abdominal.

-Tot seguit, expulsem l’aire fortament per la boca en espiració tallada fins a buidar totalment la cabuda pulmonar.

-Aguantem aquí la respiració en fase retinguda, i aprofitant el buit engendrat, fem succió del baix ventre cap endins, com si volguéssim entrar el llombrígol dins l’estómac.

-Tot seguit expulsem el ventre enfora.

-Repetim les fases de succió i expulsió seguides i ràpides, totes les vegades que ens sentim còmodes dintre de la respiració retinguda.

-Quan sentim la necessitat de tornar a respirar ho farem en aspiració tallada fins a omplir totalment la cabuda pulmonar.

-Després d’unes respiracions conscients i lentes repetirem la seqüència.

-Farem tres sessions complertes.

Aquest exercici no es pot fer després de menjar. La millor hora, en dejú.

L'AUTOCONTEMPLACIÓ DURANT LA SESSIÓ

Una sessió de Hata ioga o Pranayama, no deixa de ser un procés seqüencial i evolutiu en el que movem energies provocant uns efectes específics, manifestats en el nostre cos físic. Podem fer un seguiment dels canvis; de com s’expressa i manifesta aquest moviment energètic en el nostre organisme.

Abans d’iniciar sessió farem una valoració de quin és el nostre estat inicial. Per fer-ho, adoptarem la postura penjats d’un fil. Aquesta consisteix en romandre en posició dret emprant el mínim possible de muscles, just els necessaris per mantenir l’equilibri, com si estiguessis penjat d’un fil que t’aguanta des de la coroneta. Aleshores observem el nostre cos: el batec del cor, el ritme respiratori, zones amb calor o fred, observem si hi ha tensió muscular en algun lloc; tot el que el nostre cos ens comuniqui, l’observem amb atenció.

Feta la valoració, procedim a iniciar la seqüència d’exercicis, i a cada interval entre un exercici i l’altra, farem una nova valoració molt breu, n’hi ha prou amb un minut. En cadascuna d’aquestes valoracions podem agafar consciencia dels canvis que es donen en el nostre organisme. En les seqüències  d’exercicis que requereixin postures estirats o asseguts, farem la valoració des d’aquesta  postura.

  

LA POSICIÓ DELS ULLS DETERMINA LA MENT OPERATIVA

Existeix una relació entre la posició dels ulls i la ment que governa en el moment. Quan la consciència està centrada en la ment subconscient, els ulls cauen, mirada avall. Quan estem en la consciència de vigília, la ment conscient del dia a dia, els ulls romanen en posició horitzontal, mirada endavant. Quant connectem amb la ment supraconscient, el nostre canal intuïtiu, els ulls s’enlairen, mirada orientada a la zona interior del front, sisè chakra. Quan els ulls abaixen la mirada, tenim tendència a desconnectar la ment conscient i donar pas a la ment subconscient, adormint-nos. Això explica per què és difícil poder llegir estirat al llit; estirat has d’abaixar la mirada per enfocar la lectura i et desconnectes de la ment conscient. Aquest efecte és reversible; cal tenir-ho en compte a l’hora de practicar els exercicis de ioga i la meditació, els ulls han d’estar enfocats sempre a l’entrecella; per evitar dormir-nos i per ajudar a connectar amb la ment supraconscient, el nostre canal de connexió amb els estats elevats de consciència, la connexió amb la nostra essència. Les parpelles sempre tancades per tallar amb els estímuls del món exterior; excepte en aquells exercicis en què ens sigui difícil mantenir l’equilibri. Quan practiquem la meditació/introspecció és molt important tenir-ho en compte, ja que si ho fem estirats, el cos identifica aquesta postura amb dormir i mantenint la mirada enlairada, no ens adormirem.

L'AUTOCONTEMPLACIÓ, Una eina per al despertar a la preséncia conscient:

Hi ha una pràctica de la filosofia Zen que és molt adient per il·lustrar aquesta reflexió. Si tenim un llençol blanc amb una petita taca negre al mig; tothom a qui li demanis què hi veu, et dirà que una taca negre. Poquíssimes persones et diran que hi veuen un espai blanc amb un punt negre. Tot i que l’espai blanc del llençol és molt més extens que la petita taca negre, la taca crida més la nostra atenció. Amb la consciència humana passa quelcom semblant; els humans ens identifiquem amb els nostres sentits; ens identifiquem amb tot allò que ens transmeten els sentits corporals del limitat món exterior, allunyant-nos del vast reialme interior; per la senzilla raó que l’aldarull exterior ens atrau més l’atenció que no pas la pau interior. 

L’autocontemplació mitjançant la introspecció és la capacitat que tenim els humans d’examinar-se a si mateix; la capacitat d’observació conscient dels sentiments, emocions i pensaments propis. I de com interactuen, ens afecten i condicionen la nostra vida, desemmascarant-los. Mitjançant l’autocontemplació, prenem consciència del món interior que roman ofegat per la cridòria del món exterior.

Amb la pràctica aprenem a escoltar el diàleg interior. Aprenem a observar el nostre cos físic i la nostra ment, i a percebre el nostre cos energètic; tots ells des d’un enfocament objectiu. És a dir, un enfocament no condicionat per la reflexió, sentiment ni judici. Aprenem a observar, també objectivament, com ens sentim físicament, emocionalment i mentalment.

Prenem consciència de l’energia que flueix a nosaltres i ens manté vius. Prenem consciència de la vida que batega dintre nostre com un regal que se’ns dóna i és renovat constantment. Percebem que aquesta energia, en realitat, és la nostra essència i que és la mateixa essència de vida que batega en tot l’Univers.

Amb la pràctica de l’autocontemplació, descobreixes l’observador que es manifesta present com a consciència aliena al cos físic, aliena als pensaments i aliena a les emocions. Amb la pràctica de l’autocontemplació t’adones que el cos físic, la ment que raona i les emocions que es manifesten, no són la teva essència. Són en tu, però no “ets” tu. Tot allò que pots observar des de l’estat conscient no ets tu essencialment. T’adones que la teva consciència absoluta no està continguda, i encara menys retinguda, ni en el cos físic, ni en la ment. T’adones que el cos físic i la ment en realitat estan continguts en Tu, el teu Jo vertader, la teva Ànima, que s’entreveu i es manifesta present en els estats conscients elevats, com a observador silent. T’adones que t’has identificat amb la taca, quan, en realitat, tu ets el llençol que conté la taca.

L'AUTOCONTEMPLACIÓ,  L'observador silent

-         Necessites romandre en un entorn adient per poder assolir els estats elevats de consciència.

-         Practica els exercicis Pranayama de respiració per a la relaxació.

-         Practica les tècniques específiques de meditació.

-         Entra als estats de ment alfa, la ment supraconscient.

-         Pren consciència del moment present com a l’únic existent.

-         Observa el flux de respiració com si fos aliè a tu.

-         Observa cada part del teu cos com si fos aliena a tu; passeja-t’hi, a cada part per separat i una a una.

-         Observa cada pensament que es manifesti, com aliè a tu; no hi entris en diàleg, no el jutgis, només observa’l.

-         Observa el teu cos emocional, observa les emocions que es puguin manifestar en aquest moment, com alienes a tu; no les revifis, només observa-les.

-         Utilitza la respiració, la percepció del cos, els pensaments i emocions que es puguin manifestar, per emmirallar-t’hi; com a observador aliè.

-         T’emmiralles amb ells per traslladar la consciència a l’observador que es manifesta present.

-         Quan aconsegueixes transcendir la percepció dels sentits i aquietar la ment, aleshores desapareixen les emocions; i deixes pas a la percepció de la consciència pura, el teu vertader “Jo sóc”.

-         Pren consciència que, tot allò que es manifesta en tu, i que pots observar, no ets tu en essència. La teva essència, el teu Jo vertader, és l’observador que es manifesta silent i que s’entreveu en l’estat elevat de consciència.

-         Pren consciència que el teu Jo vertader, l’observador silent, és el continent de tot allò que hi ha en tu i que pot ser observat.

-         Aleshores, aprèn a observar-te objectivament: què ets Tu, i què hi ha contingut en tu.

-         No jutgis, només observa, l’observador silent no jutja. Si hi ha judici, hi ha raciocini i aleshores la teva consciència continua reclosa en la ment, no està en l’observador silent.

-         No pots forçar la presència de l’observador silent, només pots facilitar les condicions perquè es manifesti, eliminant tot allò que hi ha en tu i que li ho impedeix.

L'AUTOCONTEMPLACIÓ  per a la guarició emocional

Recorda quan et sentis en un estat emocional negatiu, que aquest és el fruit manifestat al present, de la llavor sembrada en el passat. L’autocontemplació, l’observació conscient d’un mateix, és la millor eina que disposem per guarir-nos de l’estat emocional negatiu; conscients que aquest estat l’ha creat un mateix.

La pauta:

-         Primer cal ser-ne conscient de l’estat emocional negatiu i prendre la decisió de voler sortir-ne (recorda que el nostre Ego és majorment fatalista i s’hi troba molt a gust en els estats negatius).

-         Retira’t a un lloc adient per practicar les tècniques de introspecció i autocontemplació. Quan hagis agafat la pràctica, ho podràs fer en qualsevol lloc.

-         Practica les tècniques de relaxació i concentració específiques per assolir els estats elevats de consciència.

-         Assolit l’estat elevat de consciència practica aleshores la introspecció i autocontemplació.

-         Observa el cos emocional com aliè a tu; com si l’observessis en una altra persona. Quina emoció es manifesta i quin sentiment l’ha provocat.

-         Fes un passeig retrospectiu en els arxius de la memòria i analitza quins han estat els teus pensaments que han iniciat aquest sentiment.

-         Esbrina aleshores quina informació ha rebut la ment, que hagi  creat aquests pensaments. Tingues en compte que tant pot haver estat  informació que ha vingut del món exterior, com records del món interior que hem revifat.

-         Valora si la informació rebuda, en el seu moment, ha estat acollida i processada correctament i amb un enfocament i actitud positius.

-         Pren consciència de les errades i corregeix-les.

Recordem la seqüència que engendra l’estat negatiu. Els estímuls o informació rebuts engeguen pensaments; els pensaments activen el raonament identificant conceptes; aleshores es desperten sentiments i aquests es posen de manifest mitjançant les emocions, i determinen el nostre estat emocional i vital. Quan utilitzes la introspecció i autocontemplació per guarir-te’n, actues en sentit invers buscant l’origen que ho va engendrar. Recorda, també, que la informació d’origen pot haver vingut d’un record del passat que hem revifat; en aquest cas, estem donant voltes a un cercle viciós de negativitat que cal trencar i sortir-ne.

CREAR L'ESTAT EMOCIONAL POSITIU CONSCIENTMENT

M’agrada comparar la ment humana amb una cambra tancada on hom disposa de dues finestres per ventilació. Hi ha persones que no ventilen mai la cambra de la seva ment. El seu ambient mental és carregat i enrarit; sempre donant voltes i més voltes als mateixos pensaments, engreixant els seus problemes. N’hi ha d’altres que acostumen a ventilar la cambra de la seva ment, però ho fan de manera inconscient, obrint indistintament una finestra o l’altra, o fins i tot ambdues alhora.

Les finestres de la cambra de la ment tenen la peculiaritat que una d’elles dóna a la façana del jardí i l’altra, a la façana del femer. És molt important escollir conscientment quina finestra obrim per ventilar la nostra ment: la finestra del jardí, orientada a la bellesa i flaire de les flors; o la finestra del femer orientada a les males olors i plena de mosques.

Una part del nostre estat mental positiu o negatiu depèn de quins pensaments interns alimentem; i una altra part depèn d’on enfoquem la nostra atenció referent al món exterior. Fixa’t, però, que sempre depèn d’un mateix. Podem crear l’estat mental positiu bloquejant la informació exterior negativa, bloquejant els pensaments negatius i substituir-los per positius, i mitjançant la visualització positiva.

Pautes per a la visualització positiva:

-Quan ens sentim en estat negatiu, primer de tot cal fer introspecció i autocontemplació per buscar l’origen i bloquejar-lo.

-Fes unes respiracions conscients alhora que en l’espiració visualitzes que expulses tota energia negativa.

-Visualitza l’energia negativa sortint de tu juntament  amb l’aire expulsat.

-Fes-ho les vegades que calgui, tot observant la ment com es relaxa i calma.

-Concentra’t, posa la teva presència conscient en l’observador silent.

-Observa l’emoció com s’aliena a tu.

-Quan et sentis calmat/calmada, visualitza i reviu una emoció positiva que hagis viscut en el passat; una albada, una abraçada... Qualsevol que hagis viscut intensament i fos agradable per tu, la primera que et vingui en ment.

-Concentra’t de nou en l’observador silent, ara tot observant l’emoció positiva.

-Respira profundament, carregant energia positiva que captes de la visualització tot ventilant la teva ment.

-Repeteix-ho les vegades que calgui.

-En acabar, et poden ajudar les afirmacions positives; recorda que rebràs el que projectis; projecta el que vols, no el que no vols.

-També poden ajudar-te, i molt, les oracions fetes amb devoció i adreçades als teus guies espirituals. Aleshores és a Ells a qui has d’orientar i obrir la finestra de la teva ment.

BUSCAR L'EQUILIBRI ENTRE RAÓ I SENTIMENT

La Llei de dualitat també queda manifestada en els éssers humans dividint-nos en una part masculina i una part femenina, independentment del sexe que tinguem. En la part masculina li correspon el raciocini o raó. En la part femenina li correspon el sentiment. El raciocini queda establert a l’òrgan del cervell i el sentiment, establert al cor.

Sentiment i raó interactuen entre si, encara que en major o menor unió i harmonia. El sentiment és intuïtiu, el raonament racional. En cadascú de nosaltres predomina la tendència masculina o la femenina, configurant així un caràcter més sentimental o més racional. Les persones intuïtives són molt creatives; les persones racionals són molt calculadores. Els racionals radicals els costa de donar i rebre amor. Els sentimentals purs, no raonen, actuen a cegues dominats pels sentiments. Els sentimentals es llencen a la piscina sense mirar si hi ha aigua. Els racionals s’ho rumien i s’ho rumien i moltes vegades mai s’hi llencen, ni amb aigua ni sense.

En la interacció que es dóna entre raciocini i sentiment; i seguint el mateix patró que governa en tota la Creació, el masculí fecunda i el femení engendra; el pensament fecunda el sentiment i el sentiment engendra l’emoció i l’acció. El raciocini guiat per la intuïció, que ve de la nostra essència espiritual, dóna el fruit del pensament i l’acció correctes. En els estats meditatius podem buscar inspiració i orientació per resoldre correctament tots els reptes que hàgim d’afrontar a la vida, amb equilibri, sense deixar-nos abassegar pels sentiments ni pel raonament.

En la recerca i creixement espiritual es busca, primer de tot, la unió i la interacció equilibrada entre sentiment i raciocini.

CARREGAR EL COS D’ENERGIA MITJANÇANT ELS CHAKRES:

Per comprendre-ho, cal haver llegit previament els arxius "Som energia" referents als nivells existencials i la gestió energètica del cos humà.

-Tenir l’espai on treballarem, com quan fem la meditació.

-Estirats a terra, amb les cames lleugerament enlairades damunt un coixí, còmodes.

-Efectuem els exercicis de respiració amb tensió/distensió conscient per a la total relaxació del cos físic.

-Ens concentrem a visualitzar l’esquena com un tub buit, conducte per on circula l’energia.

-Agafem aire molt lentament pel nas, inflant la cabuda pulmonar i toràcica en la seva totalitat, incloent-hi el ventre.

-Alhora que agafem l’aire, visualitzem i sentim l’energia fluint per l’interior de l’esquena. De manera que aspirem inflant pit amunt i l’energia entra pels chakres primer i setè ajuntant-se en el chakra cordial, on queda emmagatzemada.

-És important que ens concentrem en el seu recorregut, l’energia està activant cada chakra per on passa.

-Retenim l’aire uns segons.

-Expulsem l’aire molt lentament per la boca, alhora que visualitzem i sentim l’energia, purificada pel chakra cordial, i des del chakra cordial, distribuint-se arreu del nostre cos, i en totes direccions.

-Repetim la seqüència de cinc a deu vegades, segons ens trobem còmodes.

-Ens visualitzem dins una esfera de llum blanca que ens embolcalla i que va creixent mentre avancem en les respiracions.

CARREGAR EL COS D'ENERGIA  Amb Kundalini ioga

-Drets, peus lleugerament separats i plans a terra, cames estirades, braços en creu i pit enfora, ulls tancats i enfocats al sisè chackra.

-Expulsar l’aire lentament tot portant els braços estirats endavant, paral·lels a terra, fins a tocar-se els dos palmells de les mans, alhora que flexionem lleugerament els genolls.

-Iniciar una inspiració profunda i lenta, obrint els braços, paral·lels a terra, fins a quedar en creu, traient el pit enfora i adreçant els genolls fins a posició dret.

-En el moviment en què expulsem l’aire i posem els braços endavant, relaxem el cos conscientment; tot i obrint els palmells de les mans, com si obríssim camí guiant l’aire expulsat.

-En el moviment en què agafem aire i posem braços en creu, tancarem els punys i tensarem tot el cos.

-Retenim l’aire uns segons, mantenint la tensió i ens concentrem en el cos vibrant d’energia.

-Tots els moviments, respiració i tensió han d’anar sincronitzats alhora i en seqüència progressiva.

-Repetir les seqüències cinc vegades.

Aquest és un exercici ideal per practicar a l’aire lliure, sobretot en espais oberts envoltats de vegetació o aigua en moviment. O, davant una albada; en aquest cas no tanquis els ulls i permet el sol entrar a tu.

  

NETEJAR L'AURA

-Drets, peus lleugerament separats i plans a terra, cames estirades, braços caiguts al costat, mans mirant endavant, mirada al front, ulls tancats, l’esquena el màxim dreta possible.

-Iniciar inspiració d’aire lenta i profunda efectuant moviment d’elevació de braços estirats, paral·lels i endavant, fins a arribar per sobre del cap.

-Visualitzar que durant el recorregut dels braços les mans es carreguen d’energia vital, com si agaféssim aigua del davant nostre.

-Iniciar espiració lenta i profunda mentre els braços baixen amb les mans obertes mirant al cos, per davant la cara, acaronant-lo fins a posició inicial.

-En aquest moviment, visualitzem l’energia fluint de les mans al cos netejant l’aura, com si et tiressis aigua pel damunt.

-Concentra’t a seguir el recorregut de les mans prop del cos, es pot sentir la seva proximitat i la vibració d’energia.

-Repetir les seqüències cinc vegades.

  

EQUILIBRAR LA RAO I EL SENTIMENT

-Drets, peus lleugerament separats i plans a terra, cames estirades, braços caiguts al costat, mans mirant enfora del costat, mirada al front, ulls tancats i enfocats al sisè chackra, l’esquena el màxim dreta possible.

-Ens mentalitzem que a la mà esquerra hi posem el sentiment i a la dreta la raó.

-Efectuar moviment ascendent i lent fins a braços en creu, i seguim fins a arribar a tocar-se els palmells damunt el cap.

-Mentre realitzem el moviment ascendent, inspirem lentament i profundament durant tot el recorregut.

-Aguantar uns segons amb els palmells junts per damunt del cap i braços estirats, visualitzant la raó i el sentiment equilibrats.

-Iniciar moviment descendent i lent de les mans juntes en direcció al cap, passant per davant la cara i el pit, aturant-nos a l’altura del quart chackra, al mig de l’estèrnum, al mig del pit.

-Aguantar uns segons en aquesta posició en acte reverent visualitzant que aquí hi assentem la raó i el sentiment en equilibri, concentrant-nos a sentir aquest equilibri interior.

-Continuar el moviment descendent fins a posició d’inici.

-Repetir les vegades que calgui fins a sentir-nos equilibrats.

EXPANDIR LA CONSCIÈNCIA

Abans d’iniciar l’exercici, relaxa’t i agafa’t el cap amb les mans, concentrant-te en percebre on rau la teva consciència, on rau la consciència del Jo sóc que hi ha en tu. És dins el cap? O, potser, dins el cos? On el sents? Quina magnitud té?

-               Drets, peus lleugerament separats i plans a terra, cames estirades, braços caiguts al costat, mirada al front, ulls tancats i enfocats al sisè chackra, l’esquena el màxim dreta possible.

-               Iniciar moviment de braços, portant les mans davant el baix ventre; ajuntar les puntes dels dits, i en sentit ascendent per davant del pit, arribar el màxim amunt possible per damunt del cap, mantenint junts els palmells de les mans.

-               Efectuar inspiració d’aire lenta i profunda a mesura que van pujant les mans i prolongar-la fins a arribar al punt més alt.

-               Arribat aquest punt, atura’t uns segons i visualitza’t com un recinte tancat; la consciència tancada dintre els braços.

-               Separa les mans alhora que visualitzes que obres, destapes, el recinte tancat i alliberes la teva consciència vers l’infinit.

-               Inicia moviment d’obertura dels braços i en desplaçament lateral fins a posició en creu; concentra’t en la sensació d’expansió, com si fossis un ventall que es desplega i s’expandeix.

-               Continua expandint-te alhora que segueix el moviment descendent de braços fins a arribar a posició inicial, tot expulsant l’aire lentament durant el recorregut descendent.

-               Relaxa’t en aquesta posició i concentra’t a sentir-te dins una esfera molt gran que has creat en l’expansió, tu ets el centre d’aquesta esfera que t’embolcalla amorosament.

-               Repetir les seqüències cinc vegades.

-               Cal que en cada expansió facis l’esfera més gran, incloent-hi tot el que hi ha al teu entorn, i en abraçada amorosa. La teva essència és amor, expandeix-t’hi.

-               Aleshores, si et ve de gust, pots estar-te una estona gaudint d’aquesta sensació agradable. No hi ha magnitud per a la consciència, no hi ha límit.