ESCOLLIR I VIURE EN POSITIU

FELICITAT VERDADERA I PLAERS TEMPORALS

“No és gens fàcil trobar la felicitat en un mateix, però no és possible trobar-la enlloc més”.  (Repplier)

“On vulgui que vagis, només hi trobaràs la felicitat que duguis al damunt”.  (anònim)

Tots els dies de la nostre vida són igual d’importants; no hi ha cap dia que sigui més, ni tampoc menys, important que cap altre. Tots els dies són dignes i motiu de joia i celebració. La vida per si sola ja és motiu de celebració, la vida per si sola ja és font de felicitat. El primer error en la recerca de la felicitat està en relacionar-la i vincular-la amb les celebracions, amb les dates assenyalades. Quan relacionem felicitat amb celebració estem condicionant la felicitat a dates concretes i aleshores només som feliços a intervals. Així com les abelles van de flor en flor, els humans anem de celebració en celebració.

A mesura que anem creixent ens integrem a la societat i a l’entorn on hem nascut. D’ells rebrem influència en l’educació i els costums i valors ètnics que forjaran el nostre caràcter i les creences que ens marcaran de per vida. Ja de petits, la societat de consum ens encamina a relacionar la felicitat amb les joguines i les celebracions, les dates assenyalades: el tió, els reis, el sant, l’aniversari...  Quan siguem més grans s’hi afegiran les festes de fi de curs, revetlles...  dia del pare, de la mare...bodes de plata, bodes d’or... I si convé adoptarem costums d’altres cultures: Santa Claus, Hallowen... O si més no, i en un intent de fugir dels intervals d’infelicitat,  busquem nosaltres mateixos motius de celebració, o fins i tot, els creem.

La verdadera  felicitat no està condicionada a cap data ni tampoc a res extern, la verdadera felicitat ja està en nosaltres. La felicitat verdadera és un estat innat de l’ésser humà. Els plaers temporals són les petites satisfaccions obtingudes dels sentits corporals, i també les satisfaccions derivades de les possessions materials i dels desitjos assolits. La felicitat verdadera, ja és, per sí sola, i no necessita res que la provoqui. Tota felicitat per causa de...  quelcom, no és la verdadera felicitat; la verdadera felicitat, és per causa de...   res. Per ser plenament feliços, ens cal aprendre a distingir entre felicitat verdadera i plaers temporals.

Diuen que els nadons porten alegria a les cases; ells, si estan ben atesos i sans, són feliços per naturalesa, sense menester res que provoqui aquesta felicitat, la felicitat ja està en ells, ells són la felicitat mateixa. La felicitat és un estat de plenitud, innat, immanent i intemporal de l’ésser humà.

La felicitat com a estat que és, és un concepte abstracte. Els conceptes abstractes son difícils d’explicar, només els podem intuir observant-los en els altres o realitzar-los experimentant-los en nosaltres mateixos. Per definir o explicar un concepte  abstracte  només ho podem fer per comparació amb altres conceptes ja coneguts. Si vull explicar a un altra persona el gust que té un fruit, per a ella desconegut, només ho puc fer per comparació amb altres fruits que aquella persona ja coneix; per exemple: puc dir-li que el nou fruit té un gust àcid, no tant com la llimona però més que la taronja; dolç,  no tant  com els gerds però més que la maduixa... etc.

Així doncs, i tornant al  concepte abstracte  de felicitat, i atès que estem comparant felicitat verdadera i plaers temporals, la comparació seria semblant a una paret enguixada blanca a la que donem una capa de pintura blava. Si preguntem a una persona de quin color és la paret ens dirà que blava. Si agafem un rasquet i rasquem la pintura s’adonarà que la paret en realitat és blanca, que el color blau no és de la paret sinó de la capa de pintura que la cobreix. De manera semblant, la felicitat verdadera és la ferma paret blanca que està amagada darrera les capes de color dels efímers plaers temporals dels sentits, de les possessions materials, i dels desitjos il·lusoris.

Tanmateix, la felicitat és el suport on es projecten els petits plaers temporals. Fent comparació amb l’exemple de la paret, si no hi ha paret no hi ha suport on aguantar la pintura; la pintura per si sola no pot aguantar-se, i paradoxalment, la pintura no ens deixa veure la paret. Així doncs, al identificar-nos i conformant-nos amb els petits plaers temporals ens allunyem de la vera felicitat. La verdadera felicitat pertany al mon interior, els petits plaers al mon exterior. Cadascun dels petits plaers, només és una de les diverses manifestacions  temporals de la felicitat intemporal única i plena. Quan ens conformem amb els petits plaers temporals ens distanciem de la vera felicitat intemporal. Quan enfoquem la nostra consciencia a la temporalitat ens desconnectem de la nostra verdadera essència intemporal. Quan ens identifiquem amb la pintura no som conscients de la paret que hi ha al darrera.

Hauríem d’aprendre a viure, i gaudir, els plaers temporals que ens ofereix la vida, evitant caure’n en la dependència. Quan creem dependència ens esclavitzem, perdent la nostra llibertat innata. És possible viure amb plenitud en aquest mon però sense pertànyer-hi. Quan projectem la nostra consciencia al mon exterior i ens hi identifiquem, passem a pertànyer a la mundanalitat, allunyant-nos de la nostra essència. Quan ens desconnectem de la nostra essència ens esclavitzem al mon exterior i a les cadenes de les addiccions i dependències materials.  Quan ens erigim amos i senyors del nostre reialme interior, ens erigim creadors, a voluntat, de la nostra existència; vivint en plenitud i felicitat sense menester res extern que ho provoqui.

ADVERSITATS I CREIXEMENT

 “Dóna per benvingudes les espines si t’han de portar la rosa”.  (Plató)

“Si plores per haver perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran contemplar la immensitat de  les estrelles”. (Rabindranath Tagore)

Igual que enfoquem la nostra consciencia  en els plaers del mon exterior, també l’enfoquem en les adversitats que se’ns puguin anar plantejant, identificant-nos amb elles. Al identificar-nos-hi, i deixar-nos absorbir per les adversitats, que venen del mon exterior, ens desconnectem del mon interior, la nostra verdadera essència. Des d’aquest estat, vivim superficialment, desconnectats de la felicitat.

Les adversitats tenen una funció en el nostre creixement com a éssers evolutius que som. Formem part d’un univers en expansió que evoluciona constantment. La vida mateixa implica evolució, doncs sense evolució la vida no és possible. L’evolució implica canvi, doncs sense canvi hi ha estancament i en l’estancament no hi ha evolució. El canvi implica opció, dualitat, escollir i aquí és on ens diferenciem dels animals. Estem dotats d’intel·ligència, de voluntat i de lliure albir (el dret innat de cadascú al lliure escollir fent us del discerniment i la intuïció). Quan fem us del lliure albir (la nostre màxima llibertat), amb voluntat i esforç, anem afrontant les proves a superar que ens depara la vida, assolint creixement. Al llarg de la vida de cadascú es donaran  les situacions a afrontar que provocaran els canvis que ens forçaran a créixer i evolucionar.

La felicitat pertany  al mon interior, les adversitats al mon exterior. Les situacions que se’ns plantegin les hem de resoldre des del mon interior fent us del raciocini, amb equanimitat, discerniment, força de voluntat i acceptació; conscients de quina és la seva funció: forçar-nos a créixer. Hem d’afrontar tota adversitat sense identificar-nos amb ella, nosaltres no som l’adversitat...    no la fem nostra. Quan enfoquem la  consciencia en les adversitats i ens hi  identifiquem, i deixem absorbir per elles, ens convertim en l’adversitat mateixa engendrant un problema. Quan ens centrem en el problema li donem continuïtat, quan ens centrem en la solució fem fora el problema. Afrontar l’adversitat és treballar per la solució.

De tot allò que ens plantegi la vida, i vist des d’un punt de vista metafísic, no hi ha res bo ni tampoc res dolent, tan sols hi ha situacions a resoldre. Les adversitats afrontades i resoltes esdevenen triomfs i aporten creixement. Hem d’acceptar-les i afrontar-les com a quelcom aliè a nosaltres; valorant les possibles actuacions, escollint la més adequada i viable segons les nostres possibilitats i aplicant-la el millor que sapiguem. Quan actuem el millor que sabem, aconseguim el millor resultat possible. Un cop fet això no podem fer-hi res més, només acceptar els resultats i assolir-ne el missatge i la lliçó. Les adversitats no acceptades ni afrontades, s’aniran repetint en noves ocasions per donar-nos l’oportunitat de ser afrontades de nou i, a la fi, resoltes. També hi ha adversitats que venen a nosaltres amb la funció de provocar un canvi a la nostra vida i que no podem resoldre, canviar, ni eludir, només podem acceptar-les. Aquelles situacions que ens plantegi la vida i que deixem com a no resoltes, o no acceptades, creen una escorça al nostre entorn que ens allunya, i aïlla, de la nostra verdadera essència  abocant-nos a una vida superficial i de dolor. En les teràpies de creixement assistit el primer que es fa és trencar aquesta escorça. No és gens fàcil ja que la majoria de persones viuen tan superficialment, i estan tan identificats amb el seu passat i els seus problemes, que es pensen que sense ells deixarien d’existir.

PAUTES PER VIURE EN PLENITUD

-      Hem de comprendre i acceptar que som éssers evolutius i que la vida és escola. Si no comprenem això, la vida serà dolorosa.

-      Accepta cada situació que et plantegi la vida, i afronta-la el millor que sàpigues. No rebutgis res, tot forma part del teu camí.

-      No t’evadeixis de les teves responsabilitats, no pots, et seguiran on vagis, són part inherent del teu camí.

-      Arrisca’t, escull per tu mateix. La vida és arriscar-se, caure i aixecar-se. Si caus, que caiguis per les teves errades i aprenguis les teves lliçons.

-      Actua el millor que sàpigues i confia en els resultats sense esperar res. Recorda que quan actues el millor que saps, obtens el millor resultat possible.

-      No actuïs compulsivament per no deixar situacions mal resoltes que t’aniran assetjant mentre no les resolguis correctament.

-      No et creïs expectatives de rebre. Quan et crees expectatives, condiciones tot allò que pots rebre a allò que tu esperes; tancant la porta a allò que és nou per a tu i que desconeixes.

-      No et bloquegis mirant tot allò que no pots fer i centra’t en el que sí que pots fer... i fes-ho! La vida és dinàmica i creixement, no t’aturis.

-      Tingues amor propi en la justa mesura, sense caure en la supèrbia, amb humilitat i respecte envers els altres.

-      Agafa el control de la teva ment per evitar que ella et controli a tu. Has d’erigir-te amo i senyor de la teva ment, no en siguis l’esclau.

-      Omple la teva “biblioteca interior” de bellesa i positivisme. No deixis cabuda a la negativitat; rebutja tota font d’informació negativa. Escull tu la informació que entra a la teva ment.

-      Tingues sempre la ment en positiu, talla d’arrel tot pensament negatiu i substitueix-lo per un de positiu. Recorda, la ment positiva et dóna emocions positives i benestar; la ment negativa et dóna emocions negatives, patiment i malestar.

-      Observa quines emocions tendeixen a manifestar-se en el cos per romandre alerta de l’estat de la ment i poder corregir-la a temps.

-      Centra’t en la solució i no en el problema. Quan treballes per la solució fas fora el problema. Quan et centres en el problema, li dónes continuïtat.

-      Aprèn a escoltar la veueta de la intuïció, el teu guia interior.

-      Aferma’t a l’autoestima positiva. Descobreix les teves possibilitats i capacitats; fes l’esforç, pots fer-ho, només tu ho impedeix.

-      Escull fer aquelles petites coses que et facin sentir bé interiorment i fes-les.

-      Ordena la teva vida, crea’t un llistat de prioritats i assegura’t de destriar entre necessitats i desitjos. Comença a treballar en allò que és més fàcil de canviar i així obtindràs resultats aviat i t’animaràs a continuar.

-      Valora suficientment el teu temps, és el més valuós que tens. No el malgastis en minúcies i foteses. No permetis que res ni ningú el malbarati. Escull tu en què vols invertir-lo.

-      Dedica’t primer a tu per poder donar el millor de tu als altres.

-      Sigues prudent, encara que no poruc. La por ens paralitza, la prudència evita precipitar-nos i haver-nos de penedir.

-      Rebutja tot allò que et faci sentir malament i que puguis evitar.

-      Fes afirmacions positives emprant el poder de les paraules i la capacitat de programació de la ment subconscient.

-      Sigues conscient de la teva llibertat i capacitat de raonar, d’escollir i actuar a voluntat i utilitza-la. Respecta la dels altres.

-      No busquis la felicitat en els petits plaers sensuals, aquesta no és duradora. Ans busca-la dintre teu i no dependràs de res extern per ser feliç. Sigues feliç per tu mateix, no vulguis dependre de res extern per ser feliç. Sigues senzillament feliç  per causa de... res.

-      Recorda que tot el que està lligat a l’espai temps és relatiu i que res dura per sempre.

-      No t’afermis a les teves possessions materials o elles t’afermaran a tu. Gaudeix-ne, però no en siguis esclau. Recorda que més tard o més d’hora les hauràs de deixar.

-      Tracta els altres com t’agradaria que et tractessin a tu; és la millor manera d’enfocar una relació. I si no funciona...  no serà per causa teva.

-      Escull les teves amistats, envolta’t de persones positives, fuig de tot ambient on regni la negativitat, aquesta s’encomana i et destrueix.

-      Aprèn a dir que no; no et comprometis amb res que no et vingui de gust fer, i que puguis evitar, o que ja saps que no podràs complir.

-      Opta sempre pel diàleg, evita la discussió.

-      No diguis tot el que penses, no creguis tot el que escoltes, pensa tot el que dius, i t’evitaràs molts maldecaps.

-      Sigues sempre sincer, la insinceritat crea un entorn irreal. El silenci sempre és una opció, moltes vegades la millor.

-      Estima el silenci i el silenci t’estimarà a tu. En el silenci i la solitud  trobaràs la pau interior.

-      Alimenta el teu cos correctament a base d’aliments sans i aigua de qualitat, de sol i de bons hàbits; i dóna-li també moviment envoltat de natura. Un cos sa acull una ment sana. Un cos sa i una ment sana són el millor vehicle per fer camí per la vida. Dóna al teu cos i a la teva ment els mims i el descans que necessiten. Cuida’ls...  cuida’t!

L'ENFOCAMENT GESTÀLTIC

“Jo no estic aquí per acomplir les teves expectatives i tu no estàs aquí per acomplir les meves expectatives. Tu ets tu i jo sóc jo; si coincidim és bonic compartir-ho; però si no coincidim, forçar-ho no serveix de res”. (Fritz S. Perls, fundador de la teràpia Gestal, l’any 1950)

Els principis de l’enfocament gestàltic:

-    Fugir del passat i del futur.

-         Romandre connectat al present, aquí i ara, com l’únic existent.

-         Assumir la responsabilitat de la vida pròpia i de tot el que hi esdevé.

-         Fugir del victimisme de l’Ego, aprendre a reconèixer-lo.

-         Presa de consciència del poder i esclavitud que ens imposen les emocions i, essent-ne conscients, escollir la drecera de les emocions positives.

-         Distingir i aprendre a diferenciar el concepte tu/jo en les relacions.

-         Comprometre’s només des d’una relació d’empatia i autenticitat basada en la comprensió.

Els seus fonaments se centren en el Awareness, adonar-se, posar tota l’atenció al moment present, vivint plenament cada experiència com a única i personal. Es tracta d’una teràpia holística basada en l’experiència pràctica del present. Qualsevol projecció mental al futur o al passat es considera una forma d’interferència.

El awareness consisteix en el fet d’adonar-se’n; el procés d’entrar en contacte amb el que hi ha aquí i ara, amb tots els sentits, per percebre’t a tu mateix i al món que t’envolta com a l’únic existent en el moment; amb acceptació, sense interferir-hi ni interrompre res.

L’essència de l’enfocament: res existeix fora del moment present; tot esdevé aquí i ara, com l’únic existent. El passat només està en la nostra ment, en els records no existeix realment. El futur esdevindrà en el seu moment, però en el seu moment també serà al seu present, en el present actual encara no existeix. El passat i el futur són il·lusoris. En la teràpia s’ensenya a fugir de tot allò que és il·lusori. S’aprofiten les experiències del passat, o els neguits del futur incert, integrant-los al present. El present ens permet esbrinar i actuar en lloc d’imaginar.

Et preguntaràs com pots portar el passat o el futur al present. És senzill: el passat només existeix en tu com a vivències  assolides; el futur només existeix en tu com a il·lusió. Portar el passat al present vol dir aprofitar l’aprenentatge de les teves vivències com a experiència i coneixement. Portar el futur al present vol dir convertir les il·lusions en projectes per treballar al present emprant el saber i experiència assolits en el passat.

És un despertar a la presència conscient, assumir la responsabilitat de tot allò que estiguis fent, sentint, negant, evitant desitjant... Responsabilitzar-te de tot el que facis a la teva, i amb la teva, vida. No has vingut al món per acomplir les expectatives d’altres, ni els altres són aquí per acomplir les teves.

És aprendre a escoltar escoltant-te. Escolta’t a tu mateix, utilitza la capacitat de mirar dintre teu i prendre consciència de tu mateix. És una bona manera per aprendre a escoltar l’altre. Utilitza les sensacions i emocions pròpies per comprendre les de l’altra, escoltant-lo amb empatia. Què diu l’altra i com ho diu, què li passa realment. Segons Perls, la comunicació verbal és una mentida; no hem d’escoltar les paraules sinó la veu, el moviment, la postura, l’imatge que ens mostra l’altra...  En les relacions cal ser sempre directe i honest; la comunicació ha de ser en primera persona; i parlar sempre del “com”, i mai, del “perquè”.

Som éssers vivint en un entorn de dualitat, tot té el seu oposat, la seva contrapart. Fins i tot un mateix constitueix un sistema d’oposats. La teràpia Gestalt ensenya a diferenciar aquestes parts oposades i les denomina polaritat. Els pols es defineixen clarament per poder afavorir la seva integració; no pots integrar res que no estigui ben definit. Polaritzem, separem, per netejar la brossa, sortir de l’ambigüitat i afavorir la integració de les parts. Res està separat en realitat, oposat però no separat; cal integrar-ho per assolir la plenitud. Per exemple: tenim una part masculina i una part femenina (sense tenir a veure amb la sexualitat). La part masculina és racional; la part femenina és sentimental. Cal trobar l’equilibri entre sentiment i raciocini per assolir la plenitud; cal integrar-los holísticament.

La teràpia ensenya a respectar i acceptar, més que intentar canviar. El canvi esdevé quan un s’accepta i es converteix en el que és realment i fuig del que intenta aparentar el que és.

Les prescripcions i proscripcions:

-         Viu ara, centra’t en el present en lloc del passat o del futur.

-         Viu aquí, relaciona’t amb el que es manifesta al present i fuig de la relació amb l’absent.

-         Viu la realitat, fuig de les projeccions il·lusòries.

-         Utilitza la ment correctament, fuig dels pensaments banals i de les expectatives de rebre.

-         Experimenta el que és real, no imaginis res que no es mostri en el moment present.

-         Decanta’t per l’expressió sincera dels teus sentiments, no aparentis el que no ets.

-         Fuig de les justificacions, judicis i prejudicis, allunya-te’n.

-         Sigues equànime, afronta el dolor igual que el plaer, no en facis un aldarull; senzillament afronta’l.

-         Fuig del “si jo hagués, o jo hauria”, senzillament sigues tu.

-         No busquis ídols, busca’t a tu mateix.

-         Responsabilitza’t plenament de tots els teus pensaments, paraules, accions i reaccions envers les accions dels altres; només a tu et pertoquen i només de tu depenen.

-         Sobretot, accepta’t tal com ets, i no vulguis aparentar ser qui no ets, perquè aleshores no ets ningú. Quan t’acceptes tal com ets, tot es transforma.

EL PODER DE LES AFIRMACIONS

EL CONCEPTE:

Els pensaments són, invariablement, la llavor de la collita futura. L’estat de la nostra ment predetermina el nostre estat emocional, la nostra actitud i la nostra capacitat d’actuació i reacció davant els reptes que ens planteja la vida en el dia a dia. Els pensaments del present predeterminen les nostres capacitats per afrontar el futur immediat. La ment humana és plàstica i modelable, podem influir en la tendència dels nostres pensaments mitjançant les afirmacions positives. Quan enviem afirmacions positives al nostre subconscient, aquestes són ordres que influiran en el procés mental del dia a dia, i en temps real, al present, l’únic existent. Mitjançant les afirmacions podem millorar el nostre estat emocional i la nostra qualitat de vida. Amb les afirmacions podem sembrar positivisme, salut, plenitud, pau interior... i també eliminar els mals hàbits. Els resultats poden ser immediats, cal tenir en compte, però, que aquells mals hàbits, o patrons de conducta, que han estat arrelats en nosaltres durant molt de temps, es resistiran. Hem ser ferms i no defallir en l’intent; hem de ser ferms en la determinació i ens adonarem que en establir, i assentar les afirmacions en la nostra ment subconscient, estem creant un testimoni fidel que ens posarà en alerta quan estiguem a punt de caure en el mal hàbit; donant-nos l’oportunitat de corregir-nos i la força interior per aconseguir-ho. Les ordres que enviem a la ment subconscient són el nostre millor aliat en la lluita per l’automillorament, per la senzilla raó que és on hi han desats tots els arxius cognitius en la memòria, incloent-hi els hàbits bons i els dolents. Així com, els patrons de conducta preestablerts, fruit de l’heretatge d’experiències viscudes o de l’influència docent rebuda.

COM I QUAN:
La millor manera d’influir en el nostre subconscient és en els estats alfa de la ment. Els millors moments són: els estats previs a la desconnexió de la consciència abans de dormir-nos; els estats immediats en despertar després del son; o els estats meditatius assolits amb tècniques específiques de respiració, relaxació, desconnexió dels sentits i meditació (vegeu l’arxiu dedicat a la meditació).

La millor hora: al matí, abans de començar el tràfec del dia. És convenient fer, prèviament, i si disposem de temps, uns exercicis d’estiraments per tonificar el cos i sortir de la letargia del son. Seguirem les mateixes pautes que s’utilitzen en la meditació, encara que més breus: Ens asseurem en una cadira amb els peus plans al terra; l’esquena recta sense recolzar-se al respatller; les mans descansant sobre les cuixes i les parpelles tancades, amb els ulls enfocats lleugerament amunt; assegurant-nos que estem còmodes i relaxats. En aquesta posició, efectuarem uns exercicis de respiració conscient (Pranayama): agafar aire pel nas molt lentament, retenir-lo, i expulsar-lo molt lentament; en tres passos d’intervals idèntics de temps. És a dir, agafar l’aire durant sis segons, retenir-lo durant sis segons i expulsar-lo durant sis segons. El temps és orientatiu, cadascú s’agafi el temps que se senti còmode, però com més lent es faci millor. Farem deu sèries completes, amb molta concentració en el fluir de l’aire.

Tot seguit, ens oblidem de la respiració i farem les afirmacions, alhora que, visualitzem el concepte que volem assolir com si ja estigués establert en nosaltres. Si volem assolir salut, ens visualitzarem sans; si volem assolir felicitat ens visualitzarem feliços... Compte, però, cal recordar que la vida esdevé en un entorn de dualitat i hem de tenir molt clar que el que fem és una afirmació i no una negació. Una afirmació és projecció i ordre del que volem, no del que no volem. Si volem salut hem de fer l’afirmació “jo sóc sa”, mai “jo no estic malalt, perquè el protagonista no deixa de ser la malaltia i això és el que projectem i el que rebrem. D’altra banda, una afirmació ha de ser una ordre ferma, establerta i en temps real. És a dir, no ha de ser un desig. Una afirmació ha de ser: “jo ja sóc així” i no: “jo vull ser així”. Perquè quan dius que “vols ser”, estàs dient que encara no ho ets i li dónes continuïtat. És molt important, doncs, que l’afirmació sigui una ordre positiva i ja establerta: “jo sóc”. És important, també, abans de fer les afirmacions, fer projecció del concepte que volem assolir, amb el qual ens visualitzarem, emmirallarem i ens identificarem.

Al llarg del dia quan sentim la pressió dels mals hàbits o costums; bloquejarem d’immediat l’estat de ment negatiu i farem unes quantes afirmacions de reforç. 

Al vespre és convenient fer valoració i recompte de totes les vegades que hem assolit l’objectiu i de totes les que no, i prendre la ferma decisió que al proper dia en esforçarem més i ho aconseguirem. Recorda: “La lluita no és amb els altres, la lluita és amb un mateix” (Plató).

LES AFIRMACIONS ESPECÍFIQUES:
Es poden fer afirmacions per a qualsevol concepte que es vulgui assolir o millorar. El més efectiu és crear-te  les afirmacions tu mateix, a voluntat, amb sentiment, emprant la creativitat. Cal repetir les afirmacions diverses vegades per assentar l’ordre que donem a la ment subconscient. A tall d’exemple: per assolir positivisme aquelles persones negatives, els ajudarà fer afirmacions tipus: “Sóc positiu” repetint-ho diverses vegades, amb fermesa i visualitzant-te a tu mateix en actitud positiva. Recorda que abans de fer les afirmacions, cal projectar-te mentalment en el concepte que vulguis assolir. Poso uns exemples d’afirmacions.

AFIRMACIONS PER ASSOLIR POSITIVISME:

Visualitza’t en el millor  moment de la teva vida en què t’hagis sentit pletòric i joiós. Aferma’t a aquesta imatge mental, reviu aquesta emoció, i projecta les afirmacions següents:

La vida és dinàmica,

la vida és evolució,

és creixement positiu.

Accepto les circumstàncies i situació de la meva vida.

Jo escullo viure en positiu, sempre.

Jo afronto la vida en positiu, sempre.

En qualsevol circumstància i en tot moment, jo visc en positiu.

Jo sóc positiu,

jo sóc positiu,

jo sóc positiu.

AFIRMACIONS PER ASSOLIR L'AMOR INCONDICIONAL:
Per a aquelles persones que són intolerants amb els altres o que els costa acceptar que cadascú és com és i no com voldríem que fossin. I també per aquells a qui els costa oblidar i perdonar quelcom que els varen fer i que ho porten clavat com una espina des de temps immemorials.

Visualitza’t en un moment de la teva vida en què vares sentir gratitud envers el perdó que vares rebre tu d’una altra persona. Aferma’t a aquesta imatge mental, reviu aquesta emoció, i projecta les afirmacions següents:

La vida és l’expressió màxima d’amor,

es dóna incondicionalment a tots els éssers de la Creació.

La vida és amor incondicional, flueix amorosament a tots per igual.

La vida flueix a mi, l’amor incondicional flueix a mi;

en la meva essència rebo amor incondicional,

en la meva essència sóc amor incondicional.

Amor és perdó,

jo sóc amor, jo sóc perdó;

jo estimo a tots els éssers de la Creació,

tant els que m’estimen com els que no.

Jo sóc amor, jo sóc perdó,

sóc tolerància i sóc compassió.

Jo sóc amor,

jo sóc amor,

jo sóc amor.

AFIRMACIONS PER ASSOLIR SALUT:
Per a aquelles persones que necessiten assolir salut.

Visualitza’t en el millor moment de la teva vida en què t’hagis sentit ferm, sa i ple d’energia. Projecta i aferma’t a aquesta imatge mental, reviu aquesta emoció i mentalitza les afirmacions següents:

La vida es dóna com un flux constant d’energia,

flux d’energia vital.

L’energia vital és energia creativa,

l’energia creativa flueix a mi,

em renova i em regenera constantment.

Jo sóc vitalitat,

vitalitat és salut.

Jo sóc salut,

jo sóc salut,

jo sóc salut.

AFIRMACIONS PER ASSOLIR FELICITAT:
Visualitza’t en el millor moment de la teva vida en què t’hagis sentit desbordat de felicitat. Projecta i aferma’t a aquesta imatge mental, reviu aquesta emoció i mentalitza a les afirmacions següents:

La vida és bellesa,

 bellesa manifestada en la natura.

 Joia de flors multicolors,

 de cants i murmuri joiós.

 La vida és un encís de joia i alegria,

 la vida flueix a mi, i agraeixo el regal de la vida.

 La vida flueix a mi,

 la felicitat flueix a mi.

 Jo sóc feliç,

 jo sóc feliç,

 jo sóc feliç.